cultura

Cultura

Arrencada a tot drap

El Temporada Alta engega avui amb un cap de setmana fins a diumenge que contempla 14 espectacles i 22 funcions, començant pel ‘Nit de reis’ de Donellan

Declan Donellan construeix un ‘Nit de reis’ únicament amb repartiment masculí

El Tem­po­rada Alta és un tren que arrenca a tot drap. Des d’avui i fins a diu­menge, hi ha pre­vis­tos 14 dels 97 títols que es pro­gra­ma­ran al fes­ti­val fins al 10 de desem­bre. No hi ha temps per a la incer­tesa. D’entrada, avui, el Muni­ci­pal de Girona rep una nova pro­posta de Declan Done­llan, ara amb la com­pa­nyia russa del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal Txèkhov fent una adap­tació de Nit de reis (demà es repe­teix). L’obra es repre­senta en rus, sobre­ti­tu­lada en català. Aquesta estrena coin­ci­deix amb la interes­sant pro­posta sobre la mani­pu­lació de la rea­li­tat a La visita de la vella dama al Tea­tre de Salt, amb Farrés Brot­hers, Vicky Peña i Xavier Cap­det, i el tea­tre docu­men­tal sobre l’ètica del foto­pe­ri­o­disme d’El color de la llum a La Pla­neta.

Dve­nadst­saia Noch (‘Nit de reis’) juga amb un codi que el direc­tor de Cheek by Jowl ja va pro­var, fa uns anys, en Al vos­tre gust: tot el repar­ti­ment és mas­culí. Ho repe­teix perquè també en aquesta peça hi ha un actor que ha de repre­sen­tar un per­so­natge femení que es fa pas­sar per home.

“És una comèdia, apa­rent­ment, lleu­gera, en què es plan­te­gen con­flic­tes humans, caràcters extra­or­di­na­ris”, comen­tava, ahir, a la premsa al Palau Robert de Bar­ce­lona un dels actors de la com­pa­nyia, Andrey Kuzic­hev. El mèrit de la pro­posta de direcció, segons rema­tava Ygor Yasu­lo­vich, és “tro­bar les imat­ges més pròximes a l’espec­ta­dor actual, perquè pugui iden­ti­fi­car en escena algun cone­gut o amic”. Fa uns 17 anys que Done­llan manté una relació esta­ble amb aquesta com­pa­nyia russa a través del pres­tigiós Fes­ti­val Txèkhov. El repar­ti­ment està encan­tat del tre­ball amb la direcció, que con­tem­pla les pro­duc­ci­ons com un ele­ment viu, fluid. Per això, ja ima­gi­nen que, aquesta tarda, que Done­llan assis­tirà a l’assaig gene­ral abans de l’estrena al Tea­tre Muni­ci­pal, ja els pro­posi alguns can­vis nous. Yasu­lo­vich admet que tenen “por de per­dre’l, perquè hi ha molt pocs direc­tors com ell en tot el món”. El tre­ball del duet Done­llan i Nick Orme­rod (s’encar­rega del ves­tu­ari i l’espai escènic) és com el d’un escul­tor, que “va tra­ient tot el que sobra d’una pedra per dei­xar la forma més nítida i clara per a tot­hom”, apunta Yasu­lo­vich. Declan Done­llan té un punt de vista del mun­tatge que va mode­lant, escena a escena, assaig a assaig, amb els actors fins a un objec­tiu con­cret que, a més, mai és del tot tan­cat.

Com van afron­tar l’aposta de com­bi­nar per­so­nat­ges feme­nins? Yasu­lo­vich recorda que el pri­mer que van fer a l’assaig va ser “posar-se fal­di­lles”. Efec­ti­va­ment, Kuzic­hev recorda que, ja en el pri­mer assaig, els van ense­nyar a “com asseure’s, aixe­car-se o man­te­nir-se qui­ets” com si fos­sin una dona “per poder enten­dre millor la natu­ra­lesa feme­nina”. Si Yasu­lo­vich (amb ves­tit a la foto) inter­preta el paper ambigu de dona i home, Kuzic­hev, que assu­meix el rol de bufó, també ha vol­gut intro­duir en el seu rol algun truc que per­meti insi­nuar una certa ambigüitat sexual.

Més Tem­po­rada Alta

El fes­ti­val de tar­dor de Cata­lu­nya té un pres­su­post de 2,9 mili­ons d’euros. Dels 97 espec­ta­cles, 26 seran estre­nes abso­lu­tes (quasi tots pas­sen a sumar-se a la car­te­llera de tem­po­rada a Bar­ce­lona) i es posen 47.478 entra­des a la venda. El fes­ti­val, molt arre­lat en ter­res giro­ni­nes, se cen­tra a Salt i Girona però hi ha sis muni­ci­pis més que s’hi impli­quen: sumen 22 esce­na­ris dife­rents.

Tragicomèdia de Dürrenmatt amb titelles

Segons el director de ‘La visita de la vella dama’, Jordi Palet, si Bertolt Brecht tenia confiança en la societat als anys cinquanta, Friedrich Dürrenmatt ja l’havia perduda. Per això, aquest dramaturg suís va especialitzar-se en obres que eren cíniques amb el poder en to de tragicomèdia. L’autor justificava la seva obra al final de la seva vida apel·lant al fet quq ell escrivia d’homes “i no de titelles”. Palet admet que han fet el tomb a l’autor i aposten per construir una obra, protagonitzada per Vicky Peña i Xavier Capdet, i que el poblat es representa amb titelles, que han volgut humanitzar. El director celebra el treball dels actors, que fan creïble el diàleg amb les titelles. Confessa que un dels temes de l’obra (com es pot manipular la realitat) els “ha esclatat als assajos”, arran de la informació que s’ha anat publicant en els diferents mitjans sobre la situació política actual a Catalunya.

Farrés Brothers és una companyia molt coneguda en l’àmbit familiar per la seva valentia en els temes que tracten (la malaltia d’Alzheimer, l’assetjament...) Però sempre han volgut alternar la programació adulta amb la familiar. El 2011, van estrenar un interessant i sorprenent ‘Equilibristes’. També els dos manipuladors de la companyia van actuar dins de ‘Primera història d’Esther’, d’Espriu en la versió d’Oriol Broggi al TNC. Palet apunta que, per a adults, s’ha pogut estirar més el to còmic i el dramàtic que si es fes per a tots els públics. Dürrenmatt és un autor que s’ha prodigat poc a Catalunya. Se’n recorda el ‘Frank V‘ (en clau d’opereta) al Lliure el 2015, ‘Ròmul el gran’ al TNC el 2005 i ‘Els físics’ al Tantarantana, també el 2005.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia