La perillosa crossa del grotesc

Els Farrés Brothers han estat molt valents d’atrevir-se amb una peça irreverent i grotesca de Friedrich Dürrenmatt. Aquest conte negre i càustic té una adaptació molt interessant quan transforma bona part del poble en titelles de mida natural. Només Vicky Peña (la vella dama) i Xavier Capdet (el seu antic xicot) són humans. El bon treball farsesc de Vicky Peña fa que molts cops el mestre del poble (per exemple) expressi més humanitat que una persona de carn i ossos.

Dürrenmatt és un autor incòmode. Perquè construeix des d’un espai molt estripat. En aquest sentit, l’esquematització dels titelles (rostre hiperrealista, cos de rampoines que van cobrint a mesura que el poble comença a endeutar-se, confiat d’aconseguir una bona suma de diners que els ha de treure de la misèria) els va molt bé. Però l’autor insisteix massa a voler degradar cada rol, cada capa social. Els valors es deixen perdre per la seducció de les comoditats econòmiques. Avui l’obra necessita una raspallada d’escenes que doni més agilitat a la peça. Perquè l’espectador de seguida entén l’espiral de justificació de la injustícia per aconseguir un bé de manera fàcil i ràpida. És molt probable que, en la temporada al Lliure, els tempos ja estiguin molt més tensats i la peça esclati amb més contundència.

La presentació és extrema perquè té gags ben còmics i instants molt lúgubres (que encara haurien de tenir més foscor, major contrast). La música en directe és molt agraïda. Farrés Brothers, molt coneguts per la seva vessant familiar, ja van debutar per a adults amb un treball oníric (Equilibristes) amb un conjunt musical en directe. Són generosos. Ara només falta que siguin austers en el desenvolupament de la trama.