Cinc mesos de setge

La guerra del Francès és un epi­sodi car­re­gat d’èpica, d’esde­ve­ni­ments i per­so­nat­ges ele­vats a la cate­go­ria de màrtirs o immor­tals. Un d’aquests és el setge d’Hos­tal­ric. Al llarg del con­flicte, la vila va patir diver­sos atacs, però no va caure en mans dels fran­ce­sos fins l’11 de maig del 1810. El pri­mer es va pro­duir el 20 de juliol del 1808, amb un des­ta­ca­ment coman­dat pel gene­ral Gau­llus, que va inten­tar envair la plaça abans d’empren­dre el camí cap a Girona. Un altre epi­sodi bèl·lic es va pro­duir el 7 de novem­bre del 1809, en plena ofen­siva per con­que­rir la immor­tal Girona. En aque­lla jor­nada es va incen­diar part de la vila i va sobre­sor­tir la figura del sacer­dot Pere Xifra, que es va enfi­lar al cap­da­munt de la torre d’Ararà i des d’allà va fer front als fran­ce­sos amb tot allò que tenia a mà, fos­sin bales, fos­sin pedres. Una vegada acon­se­guida la capi­tu­lació de Girona, els fran­ce­sos van tor­nar a diri­gir els seus esforços per ocu­par la vila d’Hos­tal­ric, un punt estratègic en les comu­ni­ca­ci­ons entre Bar­ce­lona i França.

El pri­mer blo­queig es va pro­duir el 13 de gener del 1810. Dos dies abans havien arri­bat a la vila més de 2.500 infants i 200 cavalls. Ben aviat, però, van ser reforçats per 3.500 sol­dats sota les ordres del gene­ral Maz­zucc­he­lli. En aquells moments, Hos­tal­ric era defen­sada per cin­quanta peces d’arti­lle­ria i una guar­nició de més de mil homes coman­dats pel gover­na­dor Julian Estrada. La nit del 18 al 19 de gener es va pro­duir la pri­mera temp­ta­tiva de con­questa. Dos dies després, els ita­li­ans van acon­se­guir el con­trol de la torre dels Fra­res, la dar­rera defensa avançada. Mal­grat l’èxit momen­tani, el setge es va per­llon­gar durant cinc mesos, en bona part perquè els fran­ce­sos havien de fer front, a banda del foc que sor­tia de la for­ta­lesa, a l’asset­ja­ment hos­til de les par­ti­des dels pobles dels vol­tants, que van acon­se­guir tren­car el setge en diver­ses oca­si­ons. Com a res­posta a un d’aquests atacs, el 20 de febrer els fran­ce­sos van ini­ciar un bom­bar­deig inin­ter­rom­put que es va per­llon­gar durant 9 dies.

Final­ment, el dia 10 de maig, un enviat del maris­cal Auge­reau va fer arri­bar un ultimàtum al bri­ga­dier Estrada en què se’l com­mi­nava a “la ren­dición de vues­tro cas­ti­llo” i es feia incís tant en la valen­tia dels asset­jats com en la inu­ti­li­tat dels seus esforços: “Ya lo habeís defen­dido bas­tante para vues­tra glo­ria y la de esa vali­ente guar­nición. Sin duda habréis per­dido la espe­ranza de ser socor­ri­dos con víveres. Os ofrezco la misma capi­tu­lación que he ofre­cido a Gerona; os doy dos horas para deter­mi­nar. Si en este término no me entre­gais el fuerte, seréis pasado a cuc­hi­llo con toda la guar­nición, sin excepción alguna.” Els encer­clats van deba­tre llar­ga­ment la res­posta que calia donar. El des­ti­na­tari de l’ultimàtum era par­ti­dari de pac­tar, sobre­tot tenint en compte la força de l’ene­mic, l’acu­mu­lació de ferits i l’escas­se­dat de que­viu­res. Però, final­ment, es va impo­sar el cri­teri del coman­dant d’arti­lle­ria Baños i la majo­ria dels ofi­ci­als, que es van decan­tar per inten­tar elu­dir el setge apro­fi­tant la boira noc­turna.

L’11 de maig la vila va aca­bar en mans dels fran­ce­sos, no sense que abans més de set-cents homes acon­se­guis­sin evi­tar el setge i afe­gir-se a les tro­pes del gene­ral O’Don­nell. Mal­grat la sang i l’heroïcitat ves­sa­des, la pèrdua va gene­rar algu­nes veus crítiques, com la del guer­ri­ller Bavorés, qui es lamen­tava que “Com estos, mil hòmens aguéssem tin­gut / tinc per cert que Hos­tal­ric no fóra per­dut”. Fos com fos, Hos­tal­ric va pagar un preu ben alt per aque­lla resistència inútil. Després de cinc mesos de setge i més de 6.000 bom­bes llançades, la vila va que­dar com­ple­ta­ment derruïda i el balanç humà va ser catastròfic. Més de 1.500 resis­tents van per­dre-hi la vida, sobre­tot durant les acci­ons del 2 i el 3 de maig; i la xifra de bai­xes en el bàndol dels asset­ja­dors va arri­bar fins als 600, entre ofi­ci­als i sol­dats. A banda d’aquest esce­nari devas­tat, quan van entrar els fran­ce­sos van tro­bar 42 canons, 50 quin­tars de pólvora i prop d’1 milió de car­tut­xos. Els fran­ce­sos van tri­gar gai­rebé cinc mesos a ocu­par aquesta plaça estratègica, però no van aban­do­nar-la fins qua­tre anys després, con­cre­ta­ment el 3 de juny del 1814, un mes després de l’eva­cu­ació de Girona.