Badalona s’apropa a la cartoixa

La vin­cu­lació de la car­toixa de Mon­ta­le­gre amb Bada­lona s’ha man­tin­gut durant els sis segles de tra­jectòria del mones­tir, situat a la ser­ra­lada de Marina, al terme muni­ci­pal de Tiana. És per això que arran de la cele­bració del 600 ani­ver­sari de la seva fun­dació, ara fa dos anys, el Museu de Bada­lona s’ha deci­dit a apro­par a la ciu­tat aquest monu­ment històric encara molt des­co­ne­gut. Al cenobi hi viu una reduïda comu­ni­tat d’una desena mon­jos car­toi­xans dedi­cats a la vida espi­ri­tual seguint els pre­cep­tes de l’orde fun­dat el 1084 per sant Bru al massís de la Char­treuse, als con­tra­forts dels Alps fran­ce­sos.

El fet que sigui la seu de l’única comu­ni­tat car­toi­xana que queda en actiu a Cata­lu­nya difi­culta el conei­xe­ment de l’espai, ja que la car­toixa és un cen­tre de clau­sura i només acull visi­tes en comp­ta­des oca­si­ons i té vedat l’accés a les dones. És per això que la mos­tra Mon­ta­le­gre. Sis segles de silenci car­toixà, que es va inau­gu­rar ahir, és una bona manera d’apro­par-se a l cenobi, conèixer-ne l’inte­rior i també des­co­brir detalls de la vida monàstica dels seus resi­dents.

El punt de par­tida de l’expo­sició és un con­junt d’imat­ges del fotògraf mont­gatí Oriol Casa­no­vas, que l’any 2015 van ser reco­ne­gu­des amb el premi Huma­nity Photo Awards de la Unesco. A aquesta col·lecció de fotos, entre les quals des­taca una sèrie dedi­cada a l’enter­ra­ment d’un dels mem­bres de la comu­ni­tat, s’hi han sumat altres imat­ges del mateix Casa­no­vas. L’expo­sició la com­pleta el tre­ball d’un altre fotògraf, Anto­nio Guillén, que ja havia col·labo­rat ante­ri­or­ment en altres pro­jec­tes del Museu de Bada­lona, com ara l’expo­sició que es va fer l’any pas­sat coin­ci­dint amb el 600 ani­ver­sari del mones­tir de Sant Jeroni de la Mur­tra.

Monu­men­ta­li­tat i silenci

El museu va encar­re­gar a Guillén una sèrie de fotos de la car­toixa, i ell hi ha pas­sat mol­tes hores, per mos­trar des de l’apro­xi­mació més monu­men­tal del con­junt fins a racons més íntims. Els tre­balls de tots dos autors, que sumen prop d’un cen­te­nar de fotos, per­me­ten una apro­xi­mació polièdrica a la des­co­ne­guda rea­li­tat de la car­toixa de Mon­ta­le­gre. Dolors Nieto, coor­di­na­dora de l’expo­sició jun­ta­ment amb Fran­cesca Gar­cia, des­taca la com­ple­men­ta­ri­e­tat de les imat­ges que es mos­tren i des­taca que “per­me­ten apro­par-se a un monu­ment que és també un espai de silenci i soli­tud”.

La mos­tra inclou imat­ges anti­gues de la car­toixa que for­men part del fons docu­men­tal del Museu de Bada­lona i que es podran veure en una pro­jecció a la planta baixa del museu. Les més anti­gues daten de final del segle XIX i hi ha altres sèries dels anys vint, cin­quanta i sei­xanta del segle pas­sat.

La comu­ni­tat dels mon­jos ha ocu­pat el cenobi de la vall de Mon­ta­le­gre de forma gai­rebé inin­ter­rom­puda des que hi van arri­bar, el 1415, pro­ce­dents de les car­toi­xes de Vall­pa­radís, a Ter­rassa, i de Sant Pol de Mar. L’any 1836, el decret de desa­mor­tit­zació de béns de l’Església i els ordes reli­gi­o­sos els va obli­gar a aban­do­nar la car­toixa durant uns anys, però van aca­bar recom­prant la pro­pi­e­tat i s’hi van tor­nar a ins­tal·lar amb petits parènte­sis tem­po­rals al segle XX que van coin­ci­dir amb la Set­mana Tràgica i la Guerra Civil.

La mos­tra, que es podrà visi­tar fins al 14 de gener, inclou una sèrie de con­ferències per apro­par dife­rents aspec­tes de la vida car­toi­xana a les per­so­nes que hi esti­guin interes­sa­des. El pro­jecte ha tin­gut la col·labo­ració dels pri­ors de la car­toixa de Mon­ta­le­gre, de l’Ajun­ta­ment de Tiana i dels Amics de la Car­toixa.