En Jap dibuixa i denuncia la tragèdia dels refugiats

“A pesar del que pensin alguns, quan faig dibuixos com aquests no ric del que passa i molt menys de les víctimes, sinó que convido el lector a reflexionar sobre la immigració i els refugiats, i sobre quina és la nostra responsabilitat en aquesta tragèdia”, va dir ahir l’humorista gràfic Joan Antoni Poch (Girona, 1958) sobre l’exposició L’Europa de les portes tancades, una mostra amb vocació itinerant que es va inaugurar ahir a la seu de la demarcació del Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (carrer Nou del Teatre, 1, 2n 1a), on es podrà visitar fins a la fi d’any. L’exposició, que després visitarà localitats com ara Arbúcies i Figueres amb el suport de la Coordinadora d’ONG de les comarques gironines, inclou seixanta-vuit dibuixos sobre la immigració “que no són per fer riure”, publicats a El Punt Avui des del 2001. La presentació de l’exposició va anar a càrrec del president del Col·legi de Periodistes a Girona, Joan Ventura, i de la professora de la UdG Carla Ferrerós, i entre el públic assistent no hi van faltar uns quants figuerencs, conciutadans d’aquest dibuixant que ha combinat durant molts anys la seva col·laboració gairebé diària amb aquest diari des del 1980 –cap a13.000 dibuixos, segons ha calculat Ferrerós– amb la seva tasca acadèmica com a catedràtic, cap d’estudis i director de l’institut Ramon Muntaner de Figueres.

“Aquí passen moltes coses, però això també, i ara sembla que no ens en recordem, de la tragèdia dels refugiats”, va dir Ventura, que va ser qui va proposar al dibuixant la temàtica d’aquesta exposició i que va dir també sobre l’obra d’en Jap: “Sovint els seus acudits són més clarividents que moltes editorials i articles d’opinió.” I Carla Ferrerós, que coneix la família Poch des de ben petita i recordava els hàbits de treball nocturns d’en Jap –quan enviava els acudits a la redacció de Girona des de Figueres, primer amb autocar i després amb fax, tot sovint en el límit dels horaris de rotativa– hi va afegir sobre l’exposició: “És un tema difícil de tractar que, més que fer riure, pot provocar un somriure congelat. Però en Jap aconsegueix que el lector de cop s’aturi i pensi d’una altra manera en aquesta realitat de la qual ja ha rebut molta informació per altres vies.”

L’exposició ha estat comissariada per la filla del dibuixant, Clara Poch, que s’ha encarregat dels plafons de color blau i blanc, com la mar i el cel separats per l’horitzó, en els quals es poden llegir cites de personatges com ara Gandhi i dades com aquestes: “Fins al 2016 van morir 3.498 sirians a la Mediterrània, 423 eren nens.” O aquestes: “El mes de juny de 2017, Espanya ha acollit 1.983 refugiats; s’havia compromès a acollir-ne 17.337.” Entre aquesta informació complementària, els originals d’en Jap apareixen tal com van ser publicats al diari –només n’ha acolorit alguns que inicialment eren en blanc i negre–, sense datació ni cap ordre cronològic, la qual cosa accentua la idea que aquesta problemàtica s’eternitza i poques coses canvien amb el temps. Però l’autor no és un conformista: “De vegades els ninotaires som una mica ingenus i pensem que podem canviar alguna cosa amb un dibuix.” I és humorista, però pot fer reflexions inquietants: “L’actitud tancada d’Europa envers als refugiats sirians ara fa pensar moltíssim en la que està tenint respecte al que passa al nostre país.”