Compartint taula amb un assassí en sèrie

La confessió de la brutalitat de què és capaç la condició humana –personificada en un personatge real, la d’un violador i assassí en sèrie colombià– provoca, en alguns moments, riures, que, de tan sonors, esdevenen còmplices amb la maldat. Perquè la història és duríssima: Entre els anys 1984 i 1986, el colombià Daniel Camargo Barbosa va violar i matar 157 dones, totes verges, d’entre 8 i 20 anys, a Colòmbia, el Brasil i l’Equador; cossos que va enterrar en llocs allunyats i solitaris. Se’l va conèixer com “el monstruo de los manglares”.

Amb una posada en escena en què els assistents comparteixen taula –llarga, de les de convidats de festa major o de sopar de gala– amb els protagonistes, i es genera així la interacció, i complicitat, en què entre la improvisació i la narració en primera persona, monòlegs, de Camargo, l’assassí; de la madrastra que de petit el maltractava i humiliava, fent-lo vestir de nena per portar-lo a l’escola; de la dona que se n’enamora i l’ajuda a l’hora d’aconseguir noies, però que al final se’n revenja i el delata.... el relat commou i espanta, entendreix i provoca l’horror entre l’audiència. Amb moments de suspens però també en d’altres en què el to podria recordar-nos sèries que recreen la quotidianitat dels assassins com a Dexter.

Una gran descoberta, la de la companyia colombiana La Congregación Teatro, que ha portat a escena la biografia d’aquest violador i assassí amb Camargo ; peça que es va estrenar diumenge a la Sala La Planeta en el marc del festival Temporada Alta i que es veia per primer cop a Catalunya.

La taula esdevé protagonista omniscient de la història, com també ho són, de manera silent però no menys destacades, les cares de noies en blanc i negre que empaperen les parets blanques. S’acompanya amb les interpretacions; excel·lents en els canvis d’humor dels personatges i que contribueixen a aquest sacseig emocional. Destacable és la mirada de qui ha comès crims horrorosos; l’actor, director i creador de la peça teatral, Johan Velandía, que sap traslladar l’autojustificació del psicòpata. Al capdavall, una història sobre l’odi.