“«Golem» és vendre estil de vida”

La com­pa­nyia britànica 1927 (que el juliol del 2016 va sor­pren­dre tot­hom amb la seva versió amb tocs de cine mut al Liceu amb La flauta màgica) pre­senta al Canal avui (20.30 h) i demà (18.00 h) una nova cons­trucció estètica: Golem. Ins­pi­rant-se en la tra­dició jueva (un home cons­tru­eix una figura de fang que l’alli­beri de les fines manu­als) i en la intel·ligència arti­fi­cial han creat l’espec­ta­cle en què aquesta figura con­vida a la mani­pu­lació dels humans, “és un mitjà per ven­dre coses, pro­duc­tes, ide­o­lo­gia: ven­dre “estil de vida”, explica per cor­reu electrònic a aquest diari la direc­tora Suzanne Andrade.

1927 situa aquesta novel·la gràfica repre­sen­tada en directe al període d’entre­guer­res. És una faula que per­se­gueix una crítica social (un món futur distòpic en què els humans con­vi­uen amb un exèrcit d’esclaus) però que, sobre­tot, té molt pre­sent les ganes de mera­ve­llar el públic: “Volem fer un tre­ball que tot­hom pugui gau­dir, l’art per a tot­hom, i l’humor és impor­tant, aquest estil ens fa poder fer bro­mes visu­als”, gene­rar equívocs còmics.

La com­pa­nyia britànica tre­ba­lla en tres regis­tres que es com­bi­nen: les pro­jec­ci­ons, la inter­pre­tació acto­ral i els músics. El tre­ball dels intèrprets està limi­tat, forçosa­ment pel dis­po­si­tiu tècnic. Però això no és un pro­blema, segons­co­menta la direc­tora, perquè els artis­tes ja conei­xen les con­di­ci­ons del tre­ball i que “gau­dei­xen del repte; pot ser que es limiti, però qual­se­vol actor que con­si­deri que no neces­sita res­tric­ci­ons en l’esce­nari sol ser inex­pert, la majo­ria dels actors tenen res­tric­ci­ons d’una manera o altra”. Els actors accep­ten aquesta pro­posta que els per­met apren­dre a inter­pre­tar en situ­a­ci­ons adver­ses per afron­tar un per­so­natge de manera psi­cològica.