“M’han influït els còmics de superherois de Marvel”

En realitat, mai hi havia tingut un especial interès, molt poca gent pensava que un s’hi podia dedicar. A començaments dels anys seixanta, Osamu Tezuka va tenir la idea d’adaptar el seu manga Astroboy en episodis setmanals, cosa que mai no s’havia fet. Calia molta gent jove per fer-ho i m’hi vaig apuntar, però no tenia ni idea del que implicava ni que m’hi dedicaria tota la vida. En aquells moments, ni tan sols es deia anime sinó doga eiga, que vol dir dibuixos animats.

Ell era dibuixant de manga, sobretot; s’hi dedicava tant que tenia molt poc temps per treballar en l’animació, però gràcies al còmic podia finançar l’estudi d’animació. Apareixia per l’estudi de tant en tant, i era molt temperamental, quan una cosa li agradava estava molt content però quan era que no, ho podia posar molt de potes enlaire.

Com a productor trio la història, el director més adequat, el guionista, tot perquè surti una obra el més rodona possible. Treballo molt estretament amb el director, però li he de facilitar totes les eines, el productor és la força oculta.

Durant cinquanta anys les produccions eren molt modestes. L’animació japonesa va començar a destacar quan va començar a oferir obres que no s’assemblaven al que es feia en altres països i va esclatar amb Akira, de Katsuhoro Otomo; fins a aquell moment es pensava que era un terreny exclusivament infantil.

Naturalment arribaven al Japó, però la pel·lícula nord-americana que em va influir molt va ser Heavy Metal. També em cridaven l’atenció els superherois de Marvel i els còmics de Moebius. Amb les meves produccions vaig voler aportar aquest esperit al cinema.

Aprecio totes les pel·lícules en què he treballat, però la meva filosofia és la de provar sempre de fer coses noves. En aquest sentit soc hereu de Tezuka, que té alguns manga molt bufons i amables, però d’altres de més filosòfics o més crus.