Crítica
cinema
Sobre la taula
Em revé una escena d’El autor, adaptació dirigida per Manuel Martín Cuenca d’El móvil, la primera novel·la de Javier Cercas: un home entestat a ser escriptor posa els seus testicles sobre una taula. Abans de fer-ho ha assistit a una sessió d’un taller d’escriptura en què el professor li ha destrossat un relat fent-li unes quantes recomanacions, dites de manera exacerbada. Una recomanació és que s’atreveixi a “posar els collons sobre la taula”. Que la metàfora, per així dir-ho, s’il·lustri d’una manera literal, burda i grollera, apunta alguna cosa sobre el caràcter poc subtil de la pel·lícula.
Dins del joc de miralls que estableix aquesta metalingüística novel·la entre la realitat i la ficció, hi ha un element argumental que n’anuncia de semblants en la narrativa de Cercas fins a convertir-se’n en un tema: un personatge (de fet, un escriptor) intenta escriure alguna cosa que no li acaba de sortir. Martín Cuenca ho ambienta a Sevilla, on el protagonista (separat de la dona a causa d’una infidelitat, que descobreix en una altra escena barroera) es tanca en un apartament des del qual espia els veïns i, a partir d’un moment, creu moure el fil de les seves accions: intervenir en la realitat per nodrir la ficció sense adonar-se que no controla la situació. En tot cas, allò que en el relat de Cercas sembla produir-se a un nivell mental, abstracte, s’encarna en el film d’una manera realista i burda. Sense misteri. Al nivell d’una intriga amb elements costumistes i prou grollers, com ara la relació de l’home amb la portera.