‘Gruyère’ ceretà

La zona més antiga de Puigcerdà està urbanitzada i edificada sobre un turó, que domina la plana de la Cerdanya gironina amb el permís de les serralades pirinenques de banda i banda. Segons els historiadors locals i tal com ja s’ha sondejat diverses vegades, a sota d’aquest turó hi ha, com a mínim, una vintena de túnels, alguns dels quals de fa més de sis segles.

Per això, l’Ajuntament de la capital ceretana va iniciar fa temps un projecte de recuperació d’aquesta xarxa del subsol amb l’objectiu de fer-la visitable i d’explicar diferents aspectes de la història de la vila. No hi ha data fixada però d’aquí a poques setmanes els responsables municipals de Cultura tenen la intenció d’obrir al públic el primer túnel i la primera galeria, els que hi ha a sota de la plaça de l’Ajuntament de la vila.

Es tracta d’un antic pou de glaç, que està format per un petit túnel que el connecta amb l’exterior, ben bé a sota de la plaça a la banda que dona a la plana ceretana, i amb una galeria, que és on hi havia el pou. Aquesta estructura, no obstant, havia tingut un altre ús.

Data, segons els historiadors, de 1380 i es va construir com a dipòsit d’aigua –mesurava més de 20 m²– i era conegut com l’ull de basilisc. Aquest dipòsit es va convertir en pou de glaç al segle XVII. Els treballs de recuperació i restauració d’aquesta estructura han tingut un cost total de 15.000 euros, 10.000 dels quals a càrrec de la Diputació de Girona.

L’Ajuntament de Puigcerdà no té pressa per recuperar més trams de túnels, documentar-los, estudiar-los i obrir-los al públic. Ara per ara i segons han avançat fonts municipals, tenen intenció d’iniciar els treballs per recuperar un altre dels trams d’aquesta xarxa subterrània. Es tracta del que hi ha a la zona del passeig Deu d’Abril, on hi ha la biblioteca.