El lament de Monturiol per la falta de suport de Madrid

Tres cartes de Narcís Monturiol localitzades entre la correspondència de la família Fages a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà permeten documentar la decepció de l’inventor del submarí per la falta de suport del govern espanyol al seu projecte. En les cartes, datades el 17 de maig, el 5 de juny i el 27 de setembre de 1861, l’inventor figuerenc, fastiguejat per les intrigues del Ministeri de Marina, es desfoga amb tres amics figuerencs, Narcís Gay, Marià Fages i Martí Carlé, als quals arriba a confessar que, si hagués sabut que la “glòria” pel seu descobriment s’assemblaria tant a la “ignomínia”, “prefiero mil veces la dulce tranquilidad del olvido”. El desencís que expressa Monturiol als seus col·legues empordaneses es produeix tan sols deu dies després que hagués fet un assaig amb el primer Ictíneo a Alacant; en aquell poc temps, els representants ministerials havien passat de l’entusiasme a la indiferència, segons es lamenta l’enginyer, que assegura que si no arriba a ser pel suport que li havia dispensat la premsa, a Madrid haurien aparcat el projecte sense miraments. “Hay complot en el Ministerio de Marina, y ya no he encontrado en [el general Juan] Zavala el entusiasta de mi proyecto: estoy cierto que lo tienen mareado”, escriu el 17 de maig de 1861 a Narcís Gay i Beya, mestre i seguidor, com el mateix Monturiol, de les tesis del socialisme utòpic. El 5 de juny escriu a un altre compatrici, el diputat conservador a les Corts Marià Fages de Sabater, al qual relata el seu desconcert per la desídia de l’administració estatal, que va derivant el seu projecte d’un departament a l’altre per no haver de pronunciar-s’hi. De la Marina, li explica, l’“assumpte” de l’Ictineu ha estat traslladat a Foment, que al seu torn l’ha passat a Governació amb l’objectiu que també el faci arribar a la Real Academia de Ciencias i a la Universitat Central, les quals hauran d’emetre un informe que caldrà sotmetre a comprovació, en un procés administratiu, en fi, que el director de personal de la Marina li adverteix que “desgraciadament” serà llarg. “Estoy bastante desorientado [...], pero estoy seguro que el Ministerio de Marina me opone una gran fuerza de inercia”, diu Monturiol amb força diplomàcia. En la mateixa carta agraeix a Fages l’ambient favorable que ha contribuït a crear a Figueres al voltant de les seves investigacions, però rebutja els homenatges públics, que més aviat l’incomoden: “No he nacido para exhibiciones de esa clase, y solo las merecería después de haber iniciado la exploración científica de los fondos del mar, después de un viaje a uno o más kilómetros de profundidad. Un ‘Ictineo’, un grande ‘Ictineo’, he aquí mi pasión.” Tot i això, manifesta la seva emoció per la campanya que Fages ha impulsat a l’Empordà.

La darrera carta, del 27 de setembre i adreçada a l’impressor Martí Carlé, amb el qual havia fundat la impremta Oriental, editora de la que es considera la primera publicació comunista de l’Estat, mostra un Monturiol excitat perquè la reina Isabel finalment ha intervingut en el cas i ha disposat que “cuando lo crea conveniente puede presentarse en esta Corte para acordar lo que parezca más acertado en relación con el asunto”. Exultant, a Monturiol li tremola per primera vegada la pulcríssima cal·ligrafia per comunicar a l’amic: “Estoy muy, mucho, muchísimo satisfecho”.

Els documents, que l’arxiu acaba de digitalitzar i posar a disposició de tothom en línia ( http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/alt_emporda/ ), eren propietat de Xavier Fages de Climent, que els va cedir a Josep Puig Pujades per a l’estudi biogràfic que el 1918 va publicar sobre l’inventor. Pujades va retornar les cartes l’any 1921, i ara han aparegut entre la correspondència personal del fons Fages de Figueres.