Heroïnes

Com qual­se­vol aspecte de la història humana, la ciència és plena d’herois. La majo­ria són anònims, per­so­nes que han dedi­cat part de la seva vida a resol­dre algun pro­blema d’índole científica. D’altres són ben cone­guts per les seves des­co­ber­tes o pro­pos­tes nove­do­ses, mal­grat sovint han uti­lit­zat també tre­balls i resul­tats dels herois anònims que els han pre­ce­dit –o man­lle­vat d’alguns dels seus coe­ta­nis–. Tan­ma­teix, si hom fa una llista de científics famo­sos, com Gali­leu, New­ton, Edi­son, Darwin, Crick, Wat­son, Ein­stein, Hawking, etcètera, s’ado­narà que alguna cosa no acaba de fun­ci­o­nar. La mei­tat de la població humana no hi és repre­sen­tada, perquè pràcti­ca­ment no hi ha dones.

Si lla­vors ens esfor­cem una mica més i pen­sem en científiques famo­ses, ràpida­ment se’ns acu­dirà Marie Curie, i si ho tre­ba­llem més a fons apa­rei­xe­ran altres noms que s’han fet recent­ment més famo­sos, com Rosa­lind Frank­lin, que va acon­se­guir la prova visual de l’estruc­tura de l’ADN que va ser­vir a Wat­son i Crick per pro­po­sar el model de doble hèlix, però que va estar ban­de­jada de la des­co­berta durant molt de temps. Mal­grat el nefast biaix social i cul­tu­ral que ha limi­tat i res­trin­git –fins i tot pro­hi­bit– durant segles l’accés de les dones a la ciència, el cert és que n’hi ha hagut mol­tes que, mal­grat ser també heroïnes de la ciència de ple dret, han vist com la seva feina que­dava difu­mi­nada i, fins i tot, ocul­tada.

Us sonen els noms de Flo­rence Bell, Mina Fle­ming, Maria Kirch, Hen­ri­etta Lea­vitt, Ada Love­lace, Lise Meit­ner o Chi­eng-Shiun Wu? Són algu­nes de les mol­tes heroïnes de la ciència. Per recu­pe­rar el seu nom i difon­dre la seva tasca, però sobre­tot per fer justícia històrica i evi­tar, a través de la reflexió social, que la situ­ació de mar­gi­nació tra­di­ci­o­nal­ment vis­cuda per la mei­tat de la població humana es man­tin­gui, la Fun­dació del Dr. Esteve ha edi­tat La ciència oculta, un lli­bre que reco­pila la tasca de quinze científiques que van asso­lir grans fites en la història de la ciència. Allà des­co­brim, per exem­ple, que Mina Fle­ming (1857-1911) va ser una astrònoma que va començar la seva car­rera tre­ba­llant com a ser­venta domèstica del direc­tor del Har­vard College Obser­va­tory, però gràcies al seu talent i per­se­ve­rança va idear un sis­tema sen­zill i lògic per clas­si­fi­car les estre­lles que encara s’uti­litza i en el decurs de la seva vida va cata­lo­gar més de 10.000 astres (molts dels quals, per cert, van ser atribuïts a un com­pany). Una de les mol­tes vir­tuts d’aquest lli­bre amb vista a pro­moure la reflexió social és que el podeu des­car­re­gar ínte­gre o dema­nar de forma gratuïta a través del web de la fun­dació: www.​esteve.​org/​ca/​la-​ciencia-​oculta/