Teatre

Laia Alsina guanya el Torneig de Dramatúrgia

‘A l’altre barri’ va superar per punts ‘No piquis a la porta’, de Xisco Rosselló

La gua­nya­dora de la setena edició del Tor­neig de Dra­matúrgia Cata­lana és Laia Alsina i Fer­rer. Es con­firma la recu­pe­ració de l’espai de les dra­ma­tur­gues; si pro­gres­si­va­ment han anat entrant més con­vo­ca­des entre els vuit fina­lis­tes del tor­neig (no es deixa repe­tir a ningú), han acon­se­guit sem­pre millors per­cen­tat­ges com a fina­lis­tes i gua­nya­do­res res­pecte a l’abso­lut dels homes. Jordi Casa­no­vas (impul­sor del tor­neig i dra­ma­turg), arran de la gala dels Pre­mis Butaca de fa uns dies, feia un recompte i demos­trava com calia apo­de­rar el paper de les dones auto­res de tea­tre. Que les pro­duc­ci­ons les veies­sin com a auto­res d’obres amb recor­re­gut. Així ho expo­sava a par­tir de les dades que s’han anat reco­llint en les sis pri­me­res edi­ci­ons del Tor­neig de Dra­matúrgia. Ahir a quarts d’onze de la nit es feia pública, nova­ment, l’obra d’una autora.

Laia Alsina i Fer­rer va gua­nyar, ahir a la nit, la pri­mera semi­fi­nal del VII Tor­neig de Dra­matúrgia Cata­lana. El text amb què va gua­nyar és A l’altre barri, que narra un entra­mat de rela­ci­ons fami­li­ars com­pli­ca­des que entren en con­flicte durant un enter­ra­ment.

El just fina­lista ha estat Xisco Ros­selló amb No piquis a la porta, una peça amb molt d’humor que relata la tro­bada entre un home i ell mateix amb 30 anys més. El per­so­natge gran ha tor­nat del futur per adver­tir el jove que no cometi l’error de por­tar a terme una pràctica sexual con­creta amb la seva pare­lla perquè serà una decisió de la qual es pene­dirà tota la vida.

El Tor­neig de Dra­matúrgia ha enfron­tat aquest any Raquel Los­cos, Laia Alsina, Xisco Ros­selló, Carla Tor­res, Juli Disla, Manuel Veiga, Toni Cabré i Anna Maria Ricart. Les bases del con­curs dema­nen als autors que escri­guin una peça per a dos actors en què suc­ce­eixi un fet que serà deter­mi­nant per als pro­ta­go­nis­tes. El cer­ta­men té una rèplica a Bue­nos Aires amb el Tem­po­rada Alta argentí en què els dos fina­lis­tes com­ba­ten con­tra dos dra­ma­turgs argen­tins. De fet, el model del tor­neig ha tin­gut mol­tes rèpli­ques, tot i que en cada fes­ti­val varien el regla­ment. Un per­cen­tatge nota­ble de les obres, de mitja hora de durada, que es pre­sen­ten al Tor­neig s’han allar­gat i estre­nat poste­ri­or­ment pro­fes­si­o­nal­ment. És el cas d’El crèdit (Jordi Gal­ce­ran), Red Pon­tiac (Pere Riera), o La nos­tra Cham­pi­ons par­ti­cu­lar (Cris­tina Cle­mente), entre altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.