Teatre

Cultura

Violència interior

Alícia Gorina presenta ‘Blasted’ (‘Rebentats’), peça cabdal del teatre més cru i despullat, avui a Temporada Alta i, el gener, al TNC

La jove directora defineix Sarah Kane com la seva mare artística per la seca contundent teatralitat

Sarah Kane és una dra­ma­turga que va revo­lu­ci­o­nar l’escena perquè no ente­nia que el tea­tre no s’empeltés de la vida més cruel. Blas­ted (Reben­tats) és la seva pri­mera obra, escrita amb 23 anys i que va patir una nota­ble frac­tura quan es va aver­go­nyir de par­lar d’una relació desi­gual de pare­lla quan una dona bos­ni­ana dema­nava ajuda a les Naci­ons Uni­des per uns atacs que que­da­rien impu­nes. Va ser lla­vors quan va aparèixer el ter­cer per­so­natge (la guerra) i va tren­car tota relació aris­totèlica (d’acció, temps i espai) per evi­den­ciar que “la violència és als orígens, en una soci­e­tat en pau la lla­vor s’amaga en rela­ci­ons de pare­lla”, com la de Blas­ted. L’obra s’estrena al Tem­po­rada Alta (avui 20.30 h i demà a les 18.00 h) al Tea­tre de Salt i farà tem­po­rada al TNC a par­tir de l’11 de gener.

Alícia Gorina diri­geix aquesta posada en escena que busca pre­sen­tar l’acció més des­pu­llada pos­si­ble que pro­ta­go­nit­zen Pere Arqui­llué, Marta Ossó i Blai Joa­net.

Va ser una coin­cidència. Perquè l’actor pro­ta­go­nista feia anys que tenia ganes d’afron­tar aquest per­so­natge fosc. I va ser Xavier Albertí qui va anun­ciar que la direc­tora Alícia Gorina (que es carac­te­ritza per obres d’una nota­ble duresa amb la huma­ni­tat: Déu és bellesa; o Imat­ges gela­des) volia fer una pro­ducció amb el suport de Tem­po­rada Alta. La direc­tora con­si­dera Kane (que fa poc es va poder veure la repo­sició de Psi­cosi de les 4.48, diri­git per Moisès Mai­cas) com la seva mare artística, perquè coin­ci­deix amb la manera d’enten­dre el tea­tre, sense fil­tres que l’esto­vin o el dis­tanciïn de la rea­li­tat més des­a­gra­da­ble.

La pre­sen­tació de Blas­ted, mai repre­sen­tat fins ara a Cata­lu­nya, coin­ci­deix amb l’edició de les obres d’una autora que va ser cen­su­rada per la crítica i que la majo­ria de dra­ma­turgs la van res­ca­tar, tot con­vi­dant-la que con­tinués incre­pant des de l’escena.

‘Cyrano’, el nou ‘Manelic’ de Lluís Homar

Lluís Homar va reconciliar-se amb el teatre amb una adaptació de Terra baixa en què ell interpretava els quatre personatges protagonistes. Ara es repeteix l’aventura de la mà de Pau Miró (com a dramaturg i director) agafant una altra peça ben popular, el Cyrano, que va instituir Josep Maria Flotats al Poliorama fa tres dècades i que va recuperar Oriol Broggi amb Pere Arquillué com a protagonista, a la Biblioteca de Catalunya el 2012. Ara, Homar comparteix escena només amb Joan anguera. Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori. Repetiran temporada per Nadal al Borràs de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.