Còmic i cruel

Càlid surrealisme. Àries de reservat és una peça molt fresca que flirteja amb el cant líric, ara per disfrutar-lo, ara per fer-ne caricatura, en una posada en escena tan rocambolesca com apocalíptica. La idea sorgeix d’en Marc Rosich, un autor que festeja amb l’òpera. Ara ha construït un artefacte ben senzill per justificar una vetllada de lírica amb piano. Ha convertit el públic en un grup que contracta un duet per celebrar la nit de Cap d’Any. L’única exigència del repertori és que només s’interpretin valsos i temes d’operetes i que vagin amb una bena als ulls durant l’actuació. Per la veu, s’intueix que es tracta d’una classe social adinerada que vol viure una nit de disbauxa amb música en directe.

Elena Martinell és una soprano que vesteix un paper molt afectat de gran diva, que s’estranya que, en un moment determinat, ningú digui ni piu. El paper de Glòria Garcés, sense quasi paraules, és genial. Només amb la mirada es converteix en l’August d’aquesta parella de pallassos lírics. La sortida de Rosich és una nova versió del Mecanoscrit del segon origen o, si es trasllada a un símil teatral a El gran despropòsit. El format musical desenfadat amb un cert aire provocatiu coincideix amb el Cabaret(A) que Maria Molins i Bàrbara Granados van presentar a la Sala Muntaner (Grec, 2017). Ara en comptes de món de la revista, es traslladen a un món més esnob. Tan còmic com cruel, en realitat.