L’Any Puig i Cadafalch impulsa l’estudi dels Banys Àrabs

Haver estat el substitut del “seny ordenador” d’Enric Prat de la Riba al capdavant de la Mancomunitat ha tenyit el llegat de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956) d’una mala fama no sempre justificada. Tenia maneres més seques, potser més autoritàries i menys paternalistes que les del seu antecessor, però a Girona li hem d’estar agraïts perquè va interessar-se, amb autèntica convicció, per un monument que teníem abandonat i perdut i que s’acabaria convertint en el símbol inspirador de la nova ciutat, ja en temps de la República.

És del tot pertinent, doncs, que l’Any Puig i Cadafalch se celebri a Girona amb un programa d’actes que giren tots al voltant dels famosos Banys Àrabs. Com a responsable de la gestió de l’espai, el Consell Comarcal del Gironès, representat per la seva vicepresidenta, Maria Mercè Rica, va presentar ahir, al costat mateix de l’esvelta llanterna del frigidari, el programa d’actes previstos. El primer serà l’exposició Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona, que es podrà veure a partir de dimarts vinent a la Fundació Rafael Masó. Comissariada per Rosa M. Gil Tort i per mitjà de cap a dues-centes obres i documents, entre ells fotografies, quaderns de notes, plànols, cartells i objectes arqueològics procedents d’una desena d’institucions, l’exposició rememora el procés de descoberta i restauració de l’edifici que va impulsar Puig i Cadafalch des que va dedicar-hi el primer estudi, l’any 1909, quan estava encara integrat al convent de les monges caputxines, fins a la campanya de reforma integral de les dependències, un cop exclaustrades, que va liderar el 1929 amb la inestimable col·laboració de Rafael Masó. Rosa M. Gil va recordar ahir que diversos viatgers de pas per la ciutat, com ara Alexandre de Laborde, i estudiosos locals com Enric Claudi Girbal, ja havien escrit sobre els Banys, però van ser el rigor i la tenacitat amb què va acostar-s’hi Puig i Cadafalch, sobretot arran de la missió arqueològica organitzada el 1914 amb l’Institut d’Estudis Catalans, que el monument va poder desprendre’s de la crosta enigmàtica i erigir-se en un dels monuments romànics més ben conservats de tot Catalunya. El 1935, dins l’ambient republicà, els Banys esdevindrien “el símbol hedonista i laic de la ciutat”, encastat a més en ple cor de la Girona eclesiàstica.

Les vicissituds del procés de recuperació i els debats al voltant del seu suposat origen andalusí seran objecte d’unes jornades d’estudi que tindran lloc a la seu del Col·legi d’Arquitectes el 26 i 27 de gener, Els Banys Àrabs de Girona i l’atracció per l’estil moresc, en les quals participaran Joaquim Nadal, Raquel Lacuesta, Caroline Fournier, Jordi Sagrera i Eduard Riu-Barrera, el comissari, junt amb Mireia Freixa, de l’Any Puig i Cadafalch. El mateix 26 de gener, l’actor Sergi Mateu es posarà en la pell de l’arquitecte en l’espectacle Puig i Cadafalch, un croquis, que es presentarà a La Planeta. A més, hi haurà visites especialitzades a l’edifici, com la que conduirà el dia 27 de gener Lluís Bayona, responsable de l’última intervenció als Banys, i els Quaderns de la Revista de Girona li dedicaran un monogràfic.