Cultura
Èxit en temps difícils
Temporada Alta tanca “l’edició més difícil” de les 26 que ha celebrat amb una pujada del nombre d’espectadors (52.753) i amb un lleuger descens de l’ocupació (90%)
Són temps difícils. En tots els àmbits. I fer teatre o celebrar un festival s’està convertint en aquest país en “una feina gairebé impossible”. Ho certifica Salvador Sunyer, el director del festival Temporada Alta, que, fent balanç d’aquesta última edició, que va arrencar l’11 d’octubre, conclou que “ha estat amb molta diferència la més difícil de les 26 que s’han fet fins ara”. Malgrat això, i encara que sembli contradictori, Sunyer declara que Temporada Alta 2017 ha anat “fastigosament bé de públic”.
I és que les xifres així ho avalen. Aquest any el nombre d’espectadors s’ha xifrat en més de 52.753, dada que suposa un increment respecte als 47.731 de l’any passat. El creixement en nombres absoluts contrasta amb un descens percentual de l’ocupació en les 94 propostes programades, 48 de les quals eren estrenes. Els espectacles s’han omplert amb un 90,5% d’ocupació mitjana, mentre que l’any passat aquesta dada s’enfilava fins al 96,31%. De fet, el percentatge és el més baix des de l’edició de l’any 2012.
Pel que fa al “cúmul de complicacions”, és a dir, als motius d’aquesta complexitat, hi ha la situació política, però també el retard en el cobrament de l’administració. “Tot just ara hem firmat convenis d’aquesta edició i encara hem de cobrar del 2016. Així és molt difícil treballar”, es queixava Sunyer.
Pel que fa a la situació política “tumultuosa”, diu que va afectar l’arrencada del festival per “l’estat anímic dels ciutadans”, i va comportar sobretot que es compressin menys entrades anticipades i, en canvi, moltes més a última hora, una circumstància inèdita que va fer anar de corcoll els treballadors de Bitò Produccions, als quals agraïa la gran tasca realitzada.
El delegat territorial del Departament de Cultura, Francesc Ten, admet que aquest any han complicat la feina a Temporada Alta “per l’aplicació de l’article 155”. Ten assegura que, abans de la destitució del govern, havia elaborat un pla de pagament, que es va acabar incomplint per l’actual situació institucional. També admet la seva part de culpa l’Ajuntament de Girona. L’alcaldessa, Marta Madrenas, lamentava els problemes que ha suposat el retard en el pagament per part del consistori. “Esperem poder treballar amb més marge en el futur”, assenyalava Madrenas, que també qualifica de “molt greu” la situació de les empreses organitzadores del festival i considera que “cal buscar una solució”.
La viabilitat del festival Temporada Alta està ara pendent d’un recurs sobre el pagament d’1,4 milions d’euros que li reclama Hisenda en concepte d’IVA aplicat a subvencions. El director del festival explica que “tot s’aguanta per un fil”, ja que l’empresa productora, Bitò, no només no té aquests diners, sinó que ni tan sols pot aconseguir avals per aquesta quantitat, que és la condició indispensable per poder acudir als tribunals. La data màxima per presentar recurs és el dia 5 de gener i l’única opció de Bitò per fer-ho és obtenir l’exempció de l’aval.
El festival també vol reforçar el cicle ‘A tempo’
Temporada Alta és un dels festivals que s’agermanen amb d’altres de l’Estat espanyol i l’Estat francès per donar visibilitat als talents més joves del 2018 al 2020, amb el suport de la Unió Europea. Tot i la incertesa, el festival de tardor de Catalunya aspira a reforçar la creació contemporània i a donar-hi visibilitat. Sunyer, per cert, va destacar d’aquesta edició treballs de veus joves com ara la de Carla Rovira (Màtria), la direcció d’Alícia Gorina (Blasted) i la coreografia de Lali Ayguadé (Iuanmi).
Pel que fa al projecte pilot A tempo, que mira de bastir ponts entre les escoles i l’escena –s’han organitzat actes en què han participat més de 6.000 alumnes–, Sunyer confia a reforçar-lo en la pròxima edició. Són detalls que no venen, però “posa la pell de gallina” quan una nena, acabada d’arribar de fora de Catalunya, escriu en el balanç d’una funció: “No ho he entès gaire, però tinc clar que vull anar al teatre cada setmana.” O quan un nen de 10 anys el va tranquil·litzar, en viu, quan es va haver d’aturar l’assaig general d’El buit perquè els va caure una peça: “Jo he estat a l’escenari i sé la tensió que es viu.”
De les 167 funcions, Sunyer ha volgut destacar alguns espectacles que considera “únics” d’aquesta edició: l’inaugural Nit de reis, de Declan Donnellan (“per la comunió escena-públic”), i la peça cobejada d’Alain Platel Out of context (“per l’emoció desfermada entre els espectadors”). També es recordaran Oncle Vània (“la millor obra de Rigola, pel meu gust”), Cyrano i El metge de Lampedusa.
Cal un teatre de dimensions més grans a Girona? Hi ha dues opcions: construir-lo i donar-hi activitat tota la temporada o bé traslladar algunes obres a una sala que respongui a les necessitats de la producció, amb la possibilitat de traslladar actuacions de Temporada Alta a Barcelona “si hi ha acord institucional”.