L’Arxiu de Girona invita a estudiar Gironella en el seu centenari

El Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona ha creat un recurs web ( www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_gironella_presentació.php ) que permet conèixer amb detall el fons que conserva de Josep Maria Gironella (Darnius, 1917-Arenys de Mar, 2003), a través del qual vol estimular l’interès tant per la figura com per l’obra de l’escriptor més llegit de la postguerra espanyola i també un dels més discutits. La iniciativa coincideix amb el centenari del naixement Gironella, que es commemora demà, i té per objectiu contribuir a superar la imatge d’autor “controvertit” que ha pesat sobre ell, per la seva adhesió al franquisme i la visió que va oferir de la República i la Guerra Civil en les seves novel·les, i que ha impedit que sigui estudiat amb equanimitat. La creació del web sobre el fons documental, conservat a l’Arxiu de Girona des que el maig del 2003 la seva vídua, Magda Castanyer, n’hi va fer donació, és una invitació, doncs, a investigar en profunditat els seus papers per conèixer millor l’escriptor i la seva obra.

El professor de la Universitat de Girona Xavier Pla ja havia assenyalat el 2012, durant una taula rodona sobre l’autor de Los cipreses creen en Dios, la importància d’aquest fons per introduir-se en el món de Gironella. Però és fins i tot més que això: una via d’accés a les interioritats del seu procés de creació, a la recepció crítica que van tenir en el seu moment els llibres que publicava i a la relació contractual que va establir amb les principals editorials de l’època, en particular amb Planeta, que va esprémer el filó narratiu de la tetralogia dels Cipreses amb unes vendes que van superar els vuit milions d’exemplars, comptant-hi les traduccions a set llengües.

El recurs digital que l’arxiu ha posat a disposició pública presenta breument l’autor i descriu a grans trets la informació que es pot trobar al fons, però s’endinsa en dues obres de les quals conserva material documental com a exemple de les potencialitats del fons: Los fantasmas de mi cerebro, una selecció de textos escrits entre 1953 i 1958 sota els efectes d’una greu depressió, i Amor adolescente, el film que Jordi Lladó va rodar el 1965 a partir d’un guió de l’escriptor. El fons, però, és molt més ampli. En les 74 capses de què es compon (7,4 metres lineals), incorpora nombrosa documentació personal i professional, dins la qual destaquen els originals, tant manuscrits com mecanoscrits, de llibres i articles, amb alguns d’obres inèdites. A més, hi ha els contractes amb editorials com ara Flammarion, Martínez Roca, Destino i, sobretot, Planeta, i documentació auxiliar per a la redacció de les seves obres, integrada per apunts, citacions de fragments de llibres i carpetes amb retalls de premsa i de revistes. Entre la documentació personal, té un valor especial la correspondència, composta per 1.308 cartes, entre les quals n’hi ha de John F. Kennedy, Miguel Delibes, Carmen Kurz, Adolfo Marsillach o Paco Rabal. De tota manera, l’accés a la correspondència està restringit per desig de la família fins a l’any 2028. També consten en aquest apartat documentació diversa relacionada amb els viatges a l’estranger, així com diaris i llibretes personals.

No hi falten tampoc curiositats, com ara l’interès pels escacs (una de les seves grans aficions), l’electrònica, l’astrologia, la màgia o els cementiris que revelen les carpetes on metòdicament guardava retalls de premsa de temàtica ben diversa. Els 126 volums de la seva biblioteca que també formen part de la donació (n’hi ha uns 150 més que conserva l’Ajuntament de Darnius, junt amb el mobiliari del seu despatx), permeten completar l’arc dels seus interessos, amb llibres sobre la Guerra Civil, la Rússia soviètica, l’Espanya franquista o sobre temàtica religiosa, a banda d’estudis de crítica literària i primeres edicions dels seus propis llibres.