L’ou i la gallina

Diuen que la humanitat no seria res (discutir si és alguna cosa seria una altra reflexió diferent) si no és plantegés grans preguntes. Les mateixes grans preguntes que també, diuen, s’han de plantejar els escriptors si, a més d’obtenir respostes filosòfiques, volen aconseguir profunditat narrativa i emocional.

A banda de les clàssiques “qui soc?”, “d’on vinc?”, “què faig?”, n’hi hauria una de menystinguda però no menys important i transcendental, “què va ser primer, l’ou o la gallina?”. Li sembla apícola i banal? Doncs no ho és gens. Si repassa la llista dels premis literaris veurà que cada vegada amb més freqüència van a parar a gent coneguda d’altres camps no literaris o bé a escriptors molt consagrats i que venen molts llibres.

Quin és el motiu? Pot ser que les editorials no es vulguin complicar la vida i apostin per periodistes, artistes, tertulians, friquis diversos i gent que són carn de TV perquè, escriguin el que escriguin, ja porten d’entrada aparellada una xifra de vendes que hipnotitzarà els compradors (no necessàriament lectors) de llibres i que farà quadrar el balanç anual sense esforços suplementaris. O és tot el contrari. Els periodistes, artistes, tertulians, friquis diversos i gent que són carn de TV ho són pels seus mèrits personals, per la seva vàlua indiscutible, porten la creativitat i el geni gravats a l’ADN i facin de tertulià, facin d’escriptor o facin de lampista ho fan tot amb excel·lència i brillantor? Són famosos i valuosos perquè surten a la tele o surten a la tele perquè són famosos i valuosos? Què va ser primer, l’ou o la gallina?