Un nen minvant que ja té 47 anys i no ha deixat de créixer

Hi ha sumes que més aviat multipliquen. En el món de la literatura infantil i juvenil, en què, més que en la resta de gèneres, sovint es cuiden els detalls per assolir títols de gran qualitat, no és estrany, aquest miratge matemàtic. En Tristany s’encongeix és un d’aquests casos.

Primer tenim el text de Florence Parry Heide (EUA, 1919-2011), que cada nit explicava, i s’inventava, contes per fer dormir els seus fills. I en va tenir sis. Quan ja no calia aquesta funció els va començar a escriure i publicar. Un dels millors és aquest, en què el nen Tristany es va encongint progressivament i els pares... ni cas. La crítica a determinada manera d’educar, a la distància que els adults a vegades marquen amb els nens, és evident, però em quedo amb l’estil elegant i distant, subtil i concís, amb què Parry narra aquesta història carregada d’un humor angoixant i d’un surrealisme tendre.

El segon element són les il·lustracions d’Edward Gorey (EUA, 1925-2000), un escriptor i il·lustrador excèntric, molt treballador i amant de la soledat, els gats i el costat fosc. Els seus dibuixos a tinta solen mostrar mons obscurs, monstruosos, malaltissos... I van inspirar l’univers de Tim Burton. En aquest cas combina la buidor dels espais amb el detallisme farragós de rajoles, roba dels vestits, vànoves... I un protagonista, sempre de cos sencer, hieràtic, sobri, que ens demana l’atenció, un cop de mà, un petó, gràcies a la fredor ambiental que transmet el text i a la personalitat, d’una fragilitat serena, que ens dicten les il·lustracions de Gorey. La Florence i l’Edward es van fer amics –i ho van ser per sempre– treballant aquest llibre que va ser publicat el 1971.

I encara hi ha més a sumar. La bona edició de Blackie Books, amb tapa dura i mesures adients de format, de cos de lletra i de reproduccions dels dibuixos. La correctíssima traducció d’Albert Torrescasana. I el breu pròleg del cineasta i escriptor David Trueba, que descriu l’estima que sempre ha tingut a aquest títol des que li van regalar quan tenia set anys. Encara el conserva. No és estrany, és un llibre del qual, un cop llegit i rellegit i tornat a llegir, mai tno e’n desfaràs. Creixis o t’encongeixis.