Pròxim capítol: 45. La sang del comandant (Porta dels Turers, Banyoles)
El pont de la discòrdia
El 21 d’abril de 1809, en el marc de la Guerra del Francès, es produeix una violenta topada al pont de Gualta entre un destacament de 240 soldats napoleònics i una partida de sometents del Baix Empordà
Pocs dies després, la vila viurà un altre episodi tràgic, amb el saqueig i la mort de nou civils per part dels francesos
Just a l’entrada del poble de Gualta s’hi troba un pont medieval que permet superar l’obstacle del riu Daró. Es tracta d’una construcció sòbria, amb cinc arcades irregulars i un passallís estret que només permet el pas dels vianants. L’indret és plàcid, idoni per perdre-hi la noció del temps tot contemplant el massís del Montgrí; però, anys enrere, aquesta infraestructura es va convertir en l’escenari de diversos episodis bèl·lics. El 1694, durant l’anomenada batalla del Ter, el flanc dret de l’exèrcit espanyol s’hi va concentrar per impedir l’avenç dels francesos. Però els esdeveniments més remarcables s’hi van produir durant l’anomenada Guerra del Francès, que va sacsejar el nostre país entre el 1808 i el 1814.
Ens trobem als inicis del conflicte, quan l’exèrcit napoleònic té evidents dificultats per controlar el territori i arreu es viuen una successió de topades amb els resistents locals. A la zona del baix Ter, els sometents de les poblacions de Palamós, Vall-llobrega, la Bisbal, Mont-ras, Torrent, la Vall d’Aro, Fonteta, Calonge, Begur i Palafrugell, comandats per Antoni de Cabrera i Pere Barris, s’organitzen per tal de fer front als invasors. El mes d’abril, les hostilitats són constants i els francesos no només tenen evidents dificultats per controlar el territori, sinó també per proveir el seu exèrcit. El dia 20 d’aquell mes, les partides es concentren a Pals i una avançada de 21 guerrillers es desplaça fins a l’altura de Gualta i Fontanilles. Mentrestant, els francesos avancen fins al poble de Fontclara i, després de saquejar-lo, arriben a l’altura del mas Barraca. Molt a prop del nucli de Pals, els sometents ataquen de front els francesos i els obliguen a retirar-se, sense atrevir-se a avançar cap a Pals, on els esperen alguns sometents encapçalats per Pau Balleu i armats amb un canó de quatre. Els francesos aconsegueixen endur-se alguns caps de bestiar, però a costa de tres morts i onze ferits.
Les hostilitats es reprenen l’endemà i tindran com a escenari principal el nostre espai amb història. Aquell dia, un destacament de cavalleria de 240 francesos decideix travessar el Ter per tal de dirigir-se als masos dels voltants i proveir-se de queviures. Mentre intenten contenir els francesos, els sometents toquen a generala i, poc després, es desplacen des de Pals per tal de reforçar aquell punt. Quan hi arriben, l’enfrontament esdevé més virulent. Segons un dels testimonis, “se encendió más el fuego que duró hasta la noche, pues hasta esta hora no cesó la caballería enemiga de hacer por frente y costado sus morisquetas con la idea al parecer de atacar el puente de este pueblo, pero a pesar de haberlo intentado, tocando varias veces a degüello, tuvo que abandonar la empresa, quedando más escarmentado que el día anterior”. L’acció tindrà un cost humà elevat; i generarà una set de venjança incontenible. En el comunicat que fan arribar els dos caps del sometent es demana que es posi en coneixement del rei aquella acció per tal que aquest tingui la certesa que “en cada rincón de Cataluña hallará el enemigo el antemural invencible del fuego sacrosanto de la Religión, del patriotismo y de la fidelidad por su amado Rey”. Ferran VII, però, viu un exili daurat a Valençay. L’assetjament dels sometents del Baix Empordà no s’aturarà aquí. El 6 de maig, l’objectiu dels guerrillers seran els francesos de Torroella de Montgrí, que s’hauran de retirar després de deixar quaranta morts i més de seixanta ferits. Els sometents, per la seva banda, tindran un mort, un ferit i un presoner, que van bescanviar pel criat pres del coronel francès.
L’assetjament dels sometents aconseguirà aturar la incursió dels francesos; però la venjança d’aquests s’ordirà alguns dies després, concretament l’11 de maig, en ple setge de Girona. Aquell dia, un destacament de l’exèrcit napoleònic aconseguirà sorprendre els defensors de Gualta i penetrar al poble. Segons l’anotació que va deixar escrita el rector en el Llibre d’Òbits de la parròquia, els soldats napoleònics van atacar “amb majors forces i entraren amb tanta fúria que degollaren en sas propias casas y per lo circuit de la mateixa població trobant-se indefensos”. L’acció provocarà la mort de nou civils.