Música
JOSEP MARIA PONS
PROMOTOR DEL FESTIVAL NO SURRENDER A VILANOVA DE BELLPUIG, AL PLA D'URGELL
“Ens va quedar el sentiment que estàvem en deute amb la gent”
Mai cap homenatge a Bruce Springsteen havia estat tan multitudinari. Fins i tot el diari ‘USA Today’ va parlar del No Surrender. Enguany repeteixen i amb ànim d’ajudar causes solidàries
El juliol de l’any passat, el festival No Surrender va aplegar més de quatre mil persones a Vilanova de Bellpuig (1.100 habitants), en un homenatge a Bruce Springsteen i la seva música. El vídeo del moment en què 1.000 músics toquen a l’hora un tema del ‘Boss’ acumula més de dues-centes mil visualitzacions a internet. Josep Maria Pons, l’impulsor de la idea, enllesteix els detalls de la pròxima edició. En parla amb un entusiasme encomanadís. L’estrena va anar tan bé que repeteixen?
Si deixem de banda el tema econòmic, l’any passat va anar molt bé. Pel que fa a públic i ressò als mitjans, va funcionar perfectament. La veritat és que la nostra intenció era fer-ne una edició i prou però el dissabte a la nit, quan havíem de fer els concerts, va ploure i ens va quedar el sentiment que estàvem en deute amb la gent. De seguida que hem pogut quadrar els números, hem pensat que una segona edició és factible. Incorporem dues persones més a l’organització perquè controlin més el tema números per aconseguir que, almenys, no tinguem pèrdues.
Tan ruïnós va ser?
No cal enganyar ningú, econòmicament no va se rendible. L’assegurança ens ha cobert una part important de les pèrdues. De fet, si no haguéssim tingut assegurança contractada seria impossible pensar en una segona edició. Nosaltres ja sabíem que no hi guanyaríem diners però vam superar la previsió de pèrdues que havíem fet. Hi tornem perquè la gent ens ho demana i perquè creiem que n’hem après, ja sabem que hi ha despeses que no hem de fer. També pensem que enguany buscar patrocinadors serà diferent. L’any passat tot el pressupost, 120.000 euros, el vam cobrir nosaltres. Professionalitzant l’organització no busquem guanyar-hi diners perquè, de fet, tornem a col·laborar amb Acudam, una associació de Mollerussa que ajuda els discapacitats, i també volem mirar de donar un cop de mà a l’ONG Ángel Olaran.
Ja és mala sort que s’enxampés un dia de pluja al Pla d’Urgell.
Si no recordo malament, en tot l’estiu només va ploure aquell dia.
És per això que han decidit moure les dates per a la segona edició?
L’avancem una setmana i la farem el darrer cap de setmana de juny. D’aquesta manera no coincidim amb el Canet Rock ni amb la Transsegre. A més, el festival començarà el dia de Sant Pere, que és la festa major petita del poble.
Un acte més de la festa major?
L’Ajuntament no hi està implicat econòmicament però ens ajuda en tot el que pot. Sense el suport de l’Ajuntament i de la gent del futbol, i sense els veïns del poble que fan de voluntaris, no podríem. En un poble petit, o tens la complicitat de la gent o és impossible. Estem molt agraïts. De fet, nosaltres no tenim cap mèrit perquè l’única cosa que hem fet és organitzar una festa. El mèrit és del públic que ve i de la gent que ens ajuda a tirar-ho endavant.
Redueixen pressupost aquest any?
Potser podrem estalviar una mica. Hi haurà una reestructuració d’espais, tot més junt i més centralitzat al camp de futbol, en comptes dels dos escenaris de l’any passat. Això no és un festival de Barcelona però intentarem organitzar-ho perquè hi hagi festa tot el dia.
I els grups?
Manel Fuentes & The Spring’s Team no repeteixen. Vindrà una banda italiana, Blood Brothers, que actualment és el millor grup europeu d’homenatge al Bruce. Hi ha dues bandes, George Milesson i Tremendos, que es van quedar sense tocar l’any passat i els hem preguntat si volen tornar i ens han dit que sí.
Milloraran l’assistència?
L’any passat, entre els dos dies vam tenir més de quatre mil persones. Ja sabem que músics que l’any passat van venir per participar en la cançó conjunta ens han dit que repetiran i que portaran més companys. També tenim a favor que la cançó que tocarem incorpora saxo i a la nostra zona a cada poble hi ha xaranga. Tot plegat ha d’afavorir que vingui més gent però, de tota manera, el nostre èxit és aconseguir posar-los a tots en comú, des de senyors de 70 anys fins a nens petits. I en un ambient extraordinari. L’empresa de seguretat ens va felicitar i les ambulàncies, igual. En dos dies tot el que van haver de fer va ser col·locar tres tiretes.
Han tingut alguna resposta de part de Bruce Springsteen?
No, li hem fet arribar el vídeo i sabem que l’ha vist. La seva pàgina web oficial ens va enviar un correu posant-nos facilitats per comprar entrades. Creiem que en un moment o altre alguna cosa dirà. Però prefereixo veure la cara d’il·lusió de la gent que ve que cap reconeixement, i mira que soc un superfan d’en Bruce.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.