Cinema

Benvinguts, passeu, passeu!

El Saló del Cinema i les Sèries, que es tanca avui a La Farga, convoca milers de visitants amb tota mena d’activitats i convidats relacionats amb sèries i films

“La llibertat de consum dona força a les sèries”, diu el director del saló, Àlex Murrull
“El consum és més individual, però cine i sèries són actes socials, i la gent vol compartir-los”

Darth Vader, Wonder Woman, Jon Snow, Deadpool, Harry Potter, agents de la Corporació Umbrella, Chewbacca, soldats de l’Imperi, Daenerys Targaryen, els pallassos d’It i Saw... Si Jaume Sisa escrigués ara Qualsevol nit pot sortir el sol, els personatges que omplirien la casa potser no serien molt diferent dels que es podien trobar ahir al migdia a La Farga de l’Hospitalet, en la tercera edició del Saló del Cinema i les Sèries, que va començar divendres i es tanca aquesta tarda.

L’esperit de casa oberta a tothom de la cançó de Sisa, en la variant més festiva del freaky, presidia, ahir, l’ambient de La Farga, on una munió de públic entusiasta i alegre es passejava, mòbil a la mà, retratant personatges i objectes de culte, fent-se autofotos amb els seus ídols o participant de les nombroses activitats que s’hi oferien. Exposicions, botigues de marxandatge, tallers d’efectes especials de maquillatge, cotxes per a rodatges (de policia, el DeLorean de Retorn al futur...), ulleres de realitat virtual i una esfera immersiva... La Farga bullia, ahir al migdia, d’activitats i gent. “Avui, està animat; estem assolint les expectatives. La gent s’ho passa bé i les activitats estan funcionant”, comentava a El Punt Avui Àlex Murrull, director del Saló del Cinema i les Sèries. “El nostre objectiu és seguir creixent –va afegir-hi–, perquè hi ha continguts nous per portar i marge per expandir-se.”

Enmig del bullici, s’hi va poder veure una mena de processó laica: darrere un estendard amb l’emblema de Star Wars Catalunya, s’hi podien veure Chewbacca, Darth Vader, la princesa Leia, Luke Skywalker, soldats de l’imperi... I un C3PO que necessitava un acompanyant que li fes de guia (“a l’esquerra, ara a la dreta...”), perquè la disfressa no li permetia veure-hi. Al pis de dalt, el portal Elcinefil.cat oferia una xerrada sobre La mort, l’art i el cinema que repassava les representacions de la mort (de Goya al cinema actual, passant per Hitchcock) davant un públic que omplia la sala.

La munió de gent al saló (es poden superar els 25.000 visitants de l’any passat) contrasta amb la manera com se solen veure sèries i cinema. “El consum cada vegada és més individual, i sembla que anirà cap aquí en el futur –comenta Murrull–. Volem consumir els continguts quan i on volem. Però, al mateix temps, el cinema i les sèries són actes culturals i socials, i a la gent li agrada compartir, anar a una xerrada, parlar-ne...”

El boom de les sèries té a veure amb aquest consum individual, segons el director del saló. “Entenc que està motivat per la llibertat de consum. En el moment que un pot consumir quan i on vol un producte, això dona força a les sèries, perquè tenen un component addictiu i ara, si tens ganes de més, en pots veure més. A més, en aquest temps de moviment, la sèrie permet veure petits fragments, perquè és més curta que la pel·lícula, i no passa res si la deixes a la meitat.” Per Murrull, “les sèries són les que provoquen, cada cop més, el fenomen fan i mobilitzen la gent”. “Són els continguts que oferim aquí que donen més peu a la interactivitat, sobretot amb la gent jove. En canvi, les xerrades i reflexions estan més lligades a les pel·lícules. No sabem cap on anirà tot això, però s’estan creant dos públics dins del saló. Quan vam començar, pensàvem en un saló del cinema, però vam haver de posar-hi les sèries, perquè mouen tanta gent o més que el cinema.”

Alberto Ammann, guanyador del Goya per Celda 211 i actor de la sèrie Narcos, va protagonitzar l’acte més multitudinari d’ahir al matí. Pacho Herrera, el seu personatge a la sèrie sobre Pablo Escobar, “és algú que existeix, però hi ha molt poca informació d’ell”, va comentar. “Només sabíem que era homosexual i l’home més sanguinari del càrtel de Cali. Em van donar molta llibertat per crear-lo.” Per l’actor argentí, “no hi ha bons boníssims, ni dolents dolentíssims”: “Em resulta molt poc interessant interpretar un dolent sense humanitzar-lo.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.