“Hi ha planter de gent jove que escriu i que vol fer-se un lloc”

La principal és perquè a mi m’agrada la novel·la negra i de misteri des de xic. No en soc un especialista, però sí que en soc un entusiasta. I m’hi vaig enredar perquè també m’agrada la qüestió comunitària, de crear xarxa, que la gent es conegui, participi i faci coses. Suposo que per formació professional, perquè treballo en un centre cívic i he fet molta dinamització. I, a més, participo en el centre social de l’ateneu Candela i a la llibreria Synusia i ho vaig veure com una manera de donar-los impuls. Era ajuntar les tres coses i a la primera edició vam fer set o vuit activitats, tres de les quals eren pel·lícules i la presentació d’un llibre, i vam aconseguir que vingués l’Andreu Martín. Amb el cafè del Candela i l’entitat Videodrome, que projecta les pel·lícules, vam començar a construir més coses. A partir del segon any ja vam incorporar altres espais d’activitat i col·lectius.

Novel·la i cinema clàssic policíac. I obrint el ventall a qualsevol iniciativa s’hi va anar afegint teatre, música i altres, depenent de les disponibilitats i implicacions, tenint en compte que es fa amb moltes ganes, però no hi ha recursos pressupostaris per contractar.

Depèn de l’activitat. El primer i segon any vam fer cinema mut amb música en directe que era una passada, però la gent no venia. I ara ho hem aparcat.

Una matinal de jocs de taula amb dinar, un vermut col·loqui sobre el còmic del gènere i col·laboracions amb la biblioteca del districte 4, amb l’escola d’adults Anna Murià i el club de lectura del Grup de Dones de Can Boada. Fem una lectura dramatitzada a càrrec d’Acció Teatre i incrementem a quatre la presentació de llibres.

Tinc el somni que pugui derivar a un festival a àmbit de tot Terrassa, però soc realista i conscient que s’ha de fer de mica en mica i veure el nivell d’incidència d’aquesta quarta edició. Per l’any que ve hi estem donant voltes perquè sigui especial i aplegar més col·lectius, veure quines possibilitats té l’Ajuntament, que ara ja hi col·labora en el funcionament de l’ateneu i la llibreria.

Cada vegada més. Abans el referent era el BCNegra, i ara se’n fan a Vilassar un cap de setmana, a Tiana el primer en català, el Cubelles Noir, el Vi fa Sang de l’Espluga de Francolí amb el seu component vinícola molt interessant... a fora fan el Pamplona Negra, el Valencia Negra, el Getafe Negro o el més antic, la Semana Negra de Gijón, que fa 30 anys. A Terrassa hi ha la Nit del Misteri d’Òmnium amb el premi Ferran Canyameres i la nostra intenció és anar-nos incloent amb d’altres per anar creixent. I sí que he d’intentar crear un grup potent per programar i organitzar la cinquena edició.

El cinema negre clàssic m’embadaleix i, d’escriure, no ho he fet encara. Tinc idees, em vaig presentar a un premi de relats del Diari de Terrassa, i he fet coses per mi. Però sí, m’entren ganes de posar-m’hi, si tingués temps.

Dues de clàssiques que les passem al festival: El somni etern de Howard Hawks sobre un relat del Raymond Chandler i, més moderna, El talp, basada en un llibre de John Le Carré. I, com a lectura, m’encanta Jim Thompson, i d’ell destaco els clàssics The killer inside me i 1.280 ànimes. Fem el concurs de relats Ràfegues Negres en el seu homenatge, ja que la llargada dels textos són 1.280 caràcters.

Sí, ha crescut moltíssim els últims anys a partir de dues editorials: Llibres del Delicte i Crims.cat de l’editorial Alrevés, que estan publicant cada vegada més títols i amb més qualitat, fins i tot estudis d’assaig. Que sigui un moment editorialment dolç fa que més gent s’hi aboqui, fins i tot gent que feia anys que ho havia abandonat, com Margarida Aritzeta. Hi ha planter de gent jove que escriu en català i castellà que vol fer-se un lloc i gent que s’està convertint en clàssics com Carlos Zanón, que el dia 27 ens presentarà la novel·la Taxi.

No, però pel que fa a televisió, a la sèrie Nit i Dia, per exemple, hi ha alguns capítols i personatges que estan molt bé.

Molt de ritme, una visió global de la societat, ha de ser de ciutat, descriure els baixos fons i situacions dures i reals, amb personatges molt ben dibuixats.