“La música és un vehicle més per remoure consciències”

Sí, no està gens malament. Cal tenir en compte, però, que des del 2005 fins al 2010 només vam fer música en directe i, per tant, ens hem hagut de posar les piles.

Molt. Creiem que hem aconseguit el so que feia temps que buscàvem i que abans potser ens faltaven les eines per assolir-lo. Amb aquest disc ho hem aconseguit.

És un disc que es va parir el 2017. Tant a nivell de música com de missatge queda palès que és un treball contundent, tal com ho ha estat el 2017, que ha sigut un any dur.

S’hi pot trobar més contundència, sobretot a nivell de so, amb unes bases rítmiques més treballades. Podríem dir que és un so més endurit del que hi havia en els discos anteriors.

Mai!

Foc! ja va suposar un salt respecte de l’anterior disc, La palla va cara (2013). En aquest treball ja es fa un altre salt respecte a Foc!, sobretot en el que dèiem: més contundència i unes estructures de les cançons més treballades.

Per nosaltres les lletres dels discos sempre tenen una part de memòria, perquè creiem que la situació actual és fruit d’allà d’on venim. Per tant, hem d’entendre les lluites del passat per fer-les nostres i actualitzar-les. Però també en aquest disc ho hem portat molt al dia a dia i hem reconegut lluites que són completament necessàries i vigents amb les quals ens sentim molt identificats.

Mai. Sempre hem tingut la llengua llarga (riu) i mai hem tancat la boca a l’hora de dir les coses. Per nosaltres la música és un vehicle més per remoure consciències i estendre el nostre missatge.

Com et deia, aquest darrer disc el vam parir el 2017 i, a banda dels homenatges, també s’hi poden entreveure els temes d’actualitat política, especialment del dia 1 d’octubre i les jornades posteriors. L’octubre va ser intens i dur a nivell polític.

Doncs molt bé, i fruit d’això és que cada vegada hi sortim més a tocar. Això ens ajuda a visibilitzar que hi ha tot un grup de gent, que no surt als mitjans, que trenca el tòpic que tots els espanyols odien els catalans. Aquesta gent ens rep amb els braços oberts, entenen la nostra lluita i són completament solidaris amb nosaltres.

La crítica no ens ha premiat mai encara, però per sort el públic està amb nosaltres, i això és el premi més gran.

No ho sé (riu). Si ho sabéssim suposo que encara podríem enganxar més públic! Suposo que la combinació del missatge polític i la música folk, que ens transporta a aquelles places de quan érem petits i hi ballàvem.

El folk ens porta al poble, ens fa veure d’on venim i ens refresca la memòria. Amb el folk, que també ens remet a la nostra cultura popular, és amb el que ens identifiquem.

Doncs amb moltes ganes. Ja és la tercera vegada que anem a Suïssa i a Alemanya. En aquest cas tornem a anar de la mà de Talco, que és el nostre grup mirall a Itàlia, i estem a l’espera de veure com anirà tot plegat.

A girar molt per aquí. Estem preparant un tour que crec que serà molt mogut. Els nostres concerts són, com sempre, una explosió d’energia. La gent que no ens hagi vist mai tocar, que vingui, que no es quedarà pas indiferent.