cultura

Espais amb història

Can Grivé, Mieres (Garrotxa)

L’alçament dels remences

El 22 de setembre de 1484, una comitiva reial que intentava executar algunes confiscacions es va veure encerclada i atacada al mas Grivé, al terme de Mieres

Aquell atac, liderat per Pere Joan Sala, fill de Granollers de Rocacorba, es va convertir en el desencadenant de la segona guerra remença

La comitiva reiales veurà obligada a refugiar-se a Can Grivé, encerclada per 300 o 400 pagesos de remença
A partir d’aleshores,els pagesos de remença es mouen per les comarques del nord proclamant la llibertat absoluta

El mas Grivé es troba molt a prop del nucli de Mieres, al bell mig de la vall que Josep Pla descrivia com “l’olla de la Garrotxa”. Una inscripció que hi ha al llindar de porta principal indica la data de 1789; però l’edifici és molt més antic. De fet, només cal contemplar la façana principal per adonar-se de l’empremta que hi ha deixat el pas del temps, amb una escala d’accés que recorda els anys en què la casa va fer les funcions d’església i un munt d’afegitons i finestres tapiades. Es tracta, a més a més, d’un espai carregat d’història. A la darrera guerra carlina, el seu propietari, Miquel Verdaguer, va cedir-lo als partidaris de Carles VII, que van convertir-lo en el quarter general des del qual van ordir bona part de les operacions militars. I ja durant la guerra civil, els seus racons interminables van convertir-lo en un amagatall idoni per als emboscats. Però, molt probablement, l’esdeveniment més notable que s’hi va produir es remunta a alguns segles enrere, en ple conflicte remença, quan el país es trobava esgotat per la guerra civil i aclaparat per un conflicte social que enfrontava els senyors feudals amb els pagesos sotmesos a tota mena de servituds i excessos.

L’estiu del 1484, els ànims entre pagesos i senyors estan exaltats. A finals d’agost, els jurats de Girona posen en coneixement del monarca la celebració de reunions de remences a la zona de la Muntanya, en bona part com a reacció a les exigències sobre el pagament de censos i prestacions. El 13 de setembre s’encarrega a l’agutzil Salbà l’organització d’una expedició per tal d’atemorir els remences i “compellir los pagesos (...) a pagar los censos e tasques per ells deguts a llurs senyors”. Es tracta d’una provocació que desfermarà una revolta sense aturador. El 22 de setembre, la comitiva es desplaça fins al poble de Mieres per tal d’executar algunes confiscacions. La notícia corre com un reguerol de pólvora i, quan es troba a prop de Can Grivé, la delegació es veu encerclada per un grup de 300 o 400 homes armats amb “cuirassa, pavès i llança” i liderats per Pere Joan Sala, qui va “vestit amb sobrevesta reial i pretextant tenir autorització per manar pagesos”. A partir d’aquell instant, la confusió és total i la comitiva es veu desbordada per la situació. L’agutzil és el primer que fuig cames ajudeu-me, mentre que alguns altres es dispersen i la resta es refugien a Can Grivé, el nostre espai amb història. Segons sembla, la delegació tindrà l’ajuda dels propietaris de la casa, no sabem si moguts per la por als encerclats o als encercladors. Quan s’adonen de la reacció de la comitiva, els assaltants es posen a cridar: “Ja fugen! Ab ells! Ab ells! A mort! A mort!” i emprenen una persecució sense treva. Segons el relat de l’abat de Banyoles, el misser agonitzarà a Can Grivé mateix, ferit de dues llançades, una de les quals l’ha impactat en un braç i l’altra, en una cuixa. Per la seva banda, l’agutzil Salbà aconsegueix arribar fins a Banyoles amb l’ajuda d’un dels seus dependents, que porta les regnes del cavall. Quan es troba a la vila de l’Estany, aconsegueixen extreure-li una estralla, però perd l’ull de resultes de la ferida.

L’atac que s’ha produït a Can Grivé representarà el tret de sortida del segon alçament remença. A partir d’aleshores, Pere Joan Sala es desplaça per les comarques del nord-est tot proclamant “la franquícia i la llibertat absolutes respecte a qualsevol servitud”, en paraules de l’historiador Jaume Vicens Vives. I, si ens atenem a les fonts de l’època, ho fa a un ritme frenètic. L’1 de novembre aplega més d’un centenar de pagesos a l’església de Cassà de la Selva; el 10 de novembre arriba a Canet d’Adri amb una partida de 400 remences; i l’endemà es presenta a la plaça Major de Banyoles, on els seus partidaris es posen a cridar: “Sala! Sala! Visca el rei! Visca el rei!”. En pocs dies, la revolta amenaça estendre’s a tot el nord-est del país. Malgrat tot, el moviment remença està fragmentat i finalment s’acabarà imposant la via pactista, concretada en la conegu- da Sentència Arbitral de Guadalupe. Però aquell 22 de setembre de 1484, a Can Grivé de Mieres, es va iniciar un alçament que posava de manifest la voluntat d’anar més enllà en l’alliberament de la servitud remença.

Com s’hi arriba
Per arribar a Can Grivé, cal prendre el carrer de Can Caló, que trobem just abans d’arribar al nucli de Mieres i de travessar la riera si venim de Banyoles a través de la GI-524. A poc més de 50 metres, just abans de l’escola, trobem un trencant a mà dreta. Es tracta del camí de Can Grivé, que condueix directament al mas del mateix nom. Després de recórrer gairebé 400 metres, prenem el trencant que hi ha a mà esquerra, que ens condueix directament al mas 200 metres després.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.