“Mont-roig és el paisatge emocional més important de Miró”

Sí. És un punt de partida, perquè s’obrirà una primera fase, una part de la casa. M’agrada parlar del punt de partida perquè és una cosa molt mironiana: Miró sempre deia que necessitava un punt de partida, i aquest projecte també el necessitava. Fa molts anys que s’intenta posar en marxa. Amb un projecte tan gran, haver d’esperar a tenir tota la casa rehabilitada era complicat; per això es va decidir un canvi d’estratègia.

S’ha adequat tot l’exterior, amb la façana de la masia, que és el model del quadre més cèlebre de Miró [La Masia]; el seu taller, que es conserva tal qual el va deixar el 1976 i on es conserven dos grafits fets per ell i tots els seus estris de pintura; i hem arreglat també els exteriors de la casa i un antic corral, que s’utilitzarà com a espai polivalent. Però no concebem el Mas Miró com un bolet al mig de Mont-roig; la inspiració de Miró es concreta en la casa però ve de tota la força del lloc, del paisatge de Mont-roig. Plantegem una visita a la casa, al taller i a les deu hectàrees que l’envolten, però també al paisatge de Mont-roig. El visitant s’ha de plantar davant de la façana de la masia, ha d’entendre el lloc on va decidir dedicar-se a la pintura; ha de visitar el taller i les terres que l’envolten, però també ha d’anar al poble, a la platja i ha de pujar a l’ermita, que és com realment entendrà tot el que expliquem a Mas Miró.

Aquest primer any, unes 20.000 visites. No volem competir amb Barcelona. És des de la diferència que s’enriqueixen els tres projectes [Barcelona, Palma i Mont-roig]; perquè són tres potes d’una mateixa figura. A Barcelona pots veure la millor col·lecció d’obra de Miró, però on es pot entendre per què realment va decidir que es dedicaria a la pintura és a Mont-roig.

A mi m’agrada parlar dels paisatges de Miró, però no només en el sentit més estricte de la paraula, sinó també de paisatges emocionals. Mont-roig és el paisatge emocional més important de Miró. És molt estrany trobar una casa d’artista com aquesta, amb una trajectòria vital i artística tan àmplia. Des del 1911, que és quan va a la casa a recuperar-se de la malaltia, fins al 1976, Miró va allà cada estiu. Ell mateix diu: “Mont-roig és per a mi com una religió.” Si vas a veure el taller de Cézanne, al sud de França, hi va treballar només els dos últims anys de la seva vida. A Mas Miró hi trobem una trajectòria vital excepcional.

Es diu sempre que era una persona molt reservada. Hi ha una frase que es diu molt, que els silencis de Miró eren llegendaris. Però m’ha sorprès molt, per la documentació i els tractes que he tingut amb la gent del poble, el vessant més humà. Més enllà del geni hi havia una persona, que potser era molt callada, però era molt propera a les persones que ell estimava, als amics.

No m’atreveixo a dir-ho. Miró va ser una persona que va viure unes situacions polítiques i uns moments vitals i polítics determinats i va prendre posició molt clarament, però no m’atreveixo a dir com viuria les circumstàncies actuals. Estic segura, però, que no seria neutral ni s’ho miraria des de la distància. Era un home compromès i ho seguiria sent.

Miró està molt estudiat en l’àmbit artístic i hi ha rius de tinta escrits sobre ell, però encara hi ha molts temes pendents i va sortint informació i documentació inèdita. Quan es va reprendre el projecte per recuperar la masia de Mont-roig emvaig adonar que Mont-roig és un tòpic historiogràfic –no hi ha llibre de Miró que no parli de Mont-roig, ni a la inversa– però un estudi profund sobre Miró i les estades a Mont-roig no estava fet. Tinc molts temes encara apuntats per investigar.

El tema de la guerra civil al mas és molt interessant. Vam poder documentar que hi ha un refugi de la guerra civil que encara està amagat. Sabem que està per la zona exterior de la masia, però hi hem fet un estudi amb georadar i de moment no l’hem trobat. I una altra investigació important és sobre el seu taller.

A mesura que vagin arribant els recursos. Ens agradaria que enguany es pogués fer una segona fase de la rehabilitació de la casa, que ja inclouria els interiors. Avui dia fer projectes culturals com aquest és molt més complicat, i sobreviure també. Per això ho anem fent per fases. Vull destacar la implicació i col·laboració de la família de Miró.