Muralles reforçades

Les mura­lles van ser durant segles el gran sis­tema defen­siu del poblat ibèric del puig de Sant Andreu d’Ullas­tret. Situat en un turó estratègic del Baix Empordà, la capi­tal ter­ri­to­rial dels indi­gets –l’assen­ta­ment més gran de Cata­lu­nya–, va ser ocu­pat i defen­sat des del segle VI aC fins a prin­ci­pis del segle II aC. Les res­tes de la ciu­tat, que va aguan­tar els envits de for­ces ene­mi­gues i va resis­tir els con­flic­tes de la Segona Guerra Púnica, estan per sort en molt bon estat de con­ser­vació, en part gràcies al fet que l’aban­do­na­ment del poblat, tot i ser forçat pels romans, sem­bla que es va dur a terme de forma pacífica, i no va ser des­truït.

Malau­ra­da­ment, en l’actu­a­li­tat, el sis­tema for­ti­fi­cat no passa el millor moment i expe­ri­menta un procés de dete­ri­o­ra­ment que fa temps que es vol resol­dre. Un pas ferm per fer-ho és l’anunci públic de la lici­tació de les obres de res­tau­ració de les mura­lles a càrrec d’Infra­es­truc­tu­res de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i l’Agència Cata­lana del Patri­moni Cul­tu­ral, amb un pres­su­post total d’1.076.686 euros (sense IVA, pro­vi­nent de l’1,5% cul­tu­ral de Foment). Un pro­jecte que té l’informe favo­ra­ble de la comissió de Patri­moni Cul­tu­ral de Girona i que, segons fonts de la Gene­ra­li­tat, pretén garan­tir l’esta­bi­li­tat de tots els ele­ments cons­truc­tius de la mura­lla i “evi­tar-ne la degra­dació”.

Aquesta inter­venció, lògica­ment, ha estat molt ben rebuda pel Museu d’Arque­o­lo­gia d’Ullas­tret perquè també ha de per­me­tre millo­rar la visu­a­lit­zació i com­prensió històrica de la mura­lla en el con­text d’aquest con­junt defen­siu de l’època ibèrica inte­grat per mura­lla i fos­sat.

Està pre­vist que les obres comen­cin a la tar­dor i que durin divuit mesos. El direc­tor tècnic del MAC-Ullas­tret, Gabriel de Prado, ha remar­cat que inten­ta­ran “mini­mit­zar les molèsties que aquests tre­balls puguin oca­si­o­nar als visi­tants”. Per la seva banda, la cap del ser­vei de Patri­moni Arqui­tectònic, Elena Belart, hi afe­geix que, paral·lela­ment a aquest procés de res­tau­ració que ha de poten­ciar aquest aspecte del jaci­ment –les mura­lles–, s’haurà de veure què es fa més enda­vant amb les pros­pec­ci­ons del fos­sat, “que estan donant tant de si” –sense anar gaire lluny, es va tro­bar una peça excep­ci­o­nal, un objecte de plom amb una ins­cripció ibèrica, com ja es va publi­car– i que, com avança, “ator­guen una altra dimensió al con­junt arqueològic”.

Pas­sat, però també molt futur.