cultura

ruta de la llengua catalana

david paloma

La ruta de la llengua

Són nou para­des que con­for­men, simbòlica­ment, la ruta de la llen­gua cata­lana. Organyà en marca l’inici, per les famo­ses homi­lies, i Andorra la Vella és l’última etapa, com a exem­ple de capi­tal d’un estat que té la llen­gua cata­lana com a pròpia i ofi­cial. Andorra és, doncs, la fita. Les altres para­des seguei­xen un fil històric: Palma, per Ramon Llull i la consciència lingüística; l’Alguer, per l’expansió de la llen­gua; Beni­arjó i Gan­dia, per Ausiàs March i Joa­not Mar­to­rell; Fol­gue­ro­les, per Jacint Ver­da­guer i la Renai­xença; Prada, a la Cata­lu­nya del Nord, per Pom­peu Fabra i per la con­se­cució d’una llen­gua de cul­tura; Mont­ser­rat, per la resistència.

El pro­jecte de la ruta de la llen­gua cata­lana va començar fa uns quants anys gràcies als Amics de les Homi­lies d’Organyà, amb Teresa Casals i Ramon Payàs al cap­da­vant; també amb Albert Car­bo­nell, Joan Puiggròs, Ramon Tor­ra­mi­lans, Anna Figuera, Joan Estragués i Josep Lluís Gozalbo.

No es pot dir, ni de lluny, que sigui un pro­jecte que tot just arren­qui. Aviat farà tres anys, per exem­ple, que el ple de l’Ajun­ta­ment d’Organyà va apro­var per una­ni­mi­tat el pro­jecte de la ruta: el 24 d’octu­bre del 2015, pocs mesos després del vis­ti­plau del con­sis­tori, es va fer la plan­tada del pri­mer monòlit de la ruta a la plaça de les Homi­lies d’Organyà.

Par­lem d’una obra de ferro, molt pesada, amb una base rodona d’un diàmetre con­si­de­ra­ble (140 cm) damunt de la qual s’alça un lli­bre mig obert (105 cm) i, entre les pàgines –de ferro!–, treu el cap un punt de lli­bre. Hi diu: “Homi­lies d’Organyà. El text lite­rari més antic en català (segles XII-XIII)”. El monòlit és obra de l’artista man­resà Ramon Maria Jou­nou i Lla­nas.

Sí que es pot dir que el pro­jecte és ambiciós, que demana com­pli­ci­tats i suport ins­ti­tu­ci­o­nal. Casals i Payàs expli­quen que la intenció és que a cadas­cun dels llocs de la ruta es facin actes diver­sos que cul­mi­nin amb la plan­tada del monòlit. “Hem de reforçar el nos­tre com­promís amb la llen­gua cata­lana i esta­blir lli­gams entre diver­sos indrets dels països de parla cata­lana.” Ho explica Ramon Payàs, amb l’espe­rança als ulls, amb un acti­visme generós per la llen­gua, amb tota la docu­men­tació pre­pa­rada per engres­car els con­vençuts i per fer decan­tar els inde­ci­sos. Ho cor­ro­bora Teresa Casals, l’empenta de la qual faria moure tots els monòlits del món (si s’alces­sin a favor del català). Quina satis­facció, sen­tir par­lar entu­si­as­tes de la llen­gua i del país.

El dia de la plan­tada a Organyà hi va haver una bona repre­sen­tació política: l’Ajun­ta­ment de la vila, la Dipu­tació de Lleida, la Xarxa Vives d’Uni­ver­si­tats i la Direcció Gene­ral de Política Lingüística. Els Amics de les Homi­lies d’Organyà van fent pas­sos perquè la ruta avanci en els vuit indrets que fal­ten. En alguns llocs ja hi ha un com­promís, ja hi ha empa­rau­lada fins i tot la loca­lit­zació del monu­ment. En altres llocs s’està més endar­re­rit. Però el full de ruta hi és! Ara només cal posar “ses cames dalt des coll”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.