Paraules mutants

El dilluns és un dia laborable o feiner? On guardeu els llibres, a l’estanteria o a la prestatgeria? El tres és un nombre imparell o senar? Què ens fa por, l’obscuritat o la foscor? Les malalties es contagien o s’encomanen? Totes aquestes paraules són correctes en català i apareixen recollides al diccionari de l’IEC. Però les primeres han desbancat les segones, que fa uns anys eren més habituals. En la majoria de casos, la influència del castellà ha estat clau perquè s’hagi produït la substitució.

L’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà ha recollit en un llibre noranta-dues d’aquestes mutacions. Segons explica l’autor, “són plagues que s’han de controlar mitjançant una fumigació amb criteri”. D’aquí el títol del llibre: Control de plagues (Pòrtic). L’escriptor, nascut a Barcelona, reivindica les paraules que sempre havia sentit de petit, de manera espontània i quotidiana. “A Barcelona, els meus primers deu o quinze anys de vida no vaig sentir ningú que digués aturar. [...] Tothom deia parar”. En canvi, actualment el verb parar ha estat bandejat per aturar.

Per detectar si una paraula forma part del català natural, Gomà explica que recorre al “mètode Rodoreda”. Es tracta de preguntar-se si Mercè Rodoreda hauria usat aquella paraula a La plaça del Diamant. Per exemple, en el cas de nosa i destorb, Rodoreda hauria fet servir nosa, una altra d’aquestes paraules que ha patit una mutació. Destorb comparteix l’arrel amb la paraula castellana estorbo i sembla que és la que s’ha imposat en les últimes dècades. Per això, també es fa servir més destorbar que fer nosa.

Altres mutacions, però, s’han esdevingut per ultracorrecció. Gomà explica que aquest fenomen prové dels anys vuitanta, quan “s’esbandien tots els suposats barbarismes i se substituïen per cultismes o mots propis d’altres dialectes”. Aquest és el cas del verb buscar, que ha quedat arraconat per cercar, perquè els parlants van considerar que buscar era castellà i van substituir aquest verb per un que els va semblar més genuí, cercar. Per això, diem que Google és un cercador, i no un buscador.