Primavera, punt final

Tot té un prin­cipi i un final. I en temps de crisi al pri­mer que li toca el rebre és a l'oferta cul­tu­ral. No hau­ria de ser així però hi ha altres pri­o­ri­tats que li pas­sen al davant. Els ajun­ta­ments han reta­llat per tots cos­tats i no en tenen ni cinc per man­te­nir el pres­su­post que anava des­ti­nant al cicle cul­tu­ral de Pri­ma­vera de les Arts. La pro­posta que ja fa deu anys va sor­gir d'Arenys de Munt pre­te­nia pre­ci­sa­ment unir esforços entre els muni­cipi més pro­pers i dis­fru­tar així d'una pro­gra­mació cul­tu­ral con­junta apro­fi­tant l'arri­bada del bon temps. Així els que ja tenien pro­gra­mació pròpia podien anar fent i els altres se'n bene­fi­ci­a­ven. L'any pas­sat, coin­ci­dint amb el desè ani­ver­sari i també notant els efec­tes de la crisi econòmica, es va haver de reduir el nom­bre d'espec­ta­cles i ja es van donar les pri­me­res bai­xes dels muni­ci­pis que no es veien amb cor de con­ti­nuar. Amb la situ­ació actual, només dos muni­ci­pis Arenys de Munt i Cal­des d'Estrac, esta­ven dis­po­sats a con­ti­nuar, fet que ha obli­gat a posar-hi el punt final. La regi­dora de Cul­tura d'Arenys de Munt, Golly Rec­to­ret, asse­gura que s'han donat de marge aquest any per veure si es pot repen­sar i fer alguns nova ini­ci­a­tiva. «És una llàstima perquè aquests anys s'han fet un munt d'actes i ara s'estava donant un tomb impor­tant per fomen­tar les pro­duc­ci­ons pròpies i de for­mat més petit», explica.

Els últims dos anys del Pri­ma­vera de les Arts es va fer un esforç perquè el cicle hi hagués una mica de tot, des de dansa i tea­tre fins a circ i música. L'oferta cul­tu­ral man­co­mu­nada per­me­tia després deci­dir quins pobles tenien els espais més ade­quats per por­tar-hi l'espec­ta­cle. Al llarg d'aquesta dècada es van fer actu­a­ci­ons mul­ti­tu­dinàries a parat­ges com Dones d'Aigua de Sant Iscle de Vallalta, també con­certs popu­lars com el de la Beth que es va fer a Cal­des d'Estrac o les audi­ci­ons d'òpera i reci­tals de lírica que a Arenys de Munt omplien cada any i exhau­rien les entra­des de la sala muni­ci­pal. Des dels ini­cis es donava per fet la mobi­li­tat dels espec­ta­dors entre les pobla­ci­ons orga­nit­za­do­res, i es man­te­nia una política de preus asse­qui­bles per als dife­rents espec­ta­cles.

S'hi havien afe­git totes les pobla­ci­ons veïnes d'Arenys de Munt com Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Andreu de Lla­va­ne­res, Arenys de Mar, Cal­des d'Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar. Abans no acabi l'any la regi­dora asse­gura que hi ha el com­promís de retro­bar-se. «D'idees i ganes en tenim, que és el més impor­tant, però és cert que també ens fal­ten diners ara per ara», resu­mia. Per això no des­car­ten tor­nar-se a arris­car i fer que una altra vegada fun­ci­oni una oferta cul­tu­ral con­junta sigui per hivern, pri­ma­vera o estiu. La pri­o­ri­tat serà la d'unir esforços i mirar de fer coses noves, pròpies i de qua­li­tat.