“Més que la independència de la Conca, volem reconeixement”

El 1932, Joan Amades ve a fer una visita aquí per aplegar cançons populars i ja indica que ve a veure els seus amics de la Baixa Segarra. És una denominació amb pòsit, tot i que quan jo vaig arribar a Santa Coloma el 1970, més que de Baixa Segarra es parlava de Segarra a seques. Posteriorment, s’ha imposat la denominació de Baixa Segarra, perquè geogràficament és el nom que li correspon i en ser fora la comarca històrica administrativa li dona una entitat pròpia.

Quan el 1936 es fa el projecte de divisió comarcal de Pau Vila, s’usa el criteri dels mercats. Santa Coloma de Queralt ja en tenia un de molt important, ja documentat al segle XIII i que aleshores, sí, atrau molta gent. No obstant això, la Conca de Barberà estricta –és a dir, el sud de l’actual comarca, amb Montblanc– té molt pocs habitants i no té prou entitat per esdevenir comarca.

Sí, però potser aquestes comarques també ho han lluitat més que nosaltres. Durant uns anys, la reivindicació de la Baixa Segarra com a ens administratiu ha quedat força morta. Tot i que la consciència de pertinença a la Segarra sempre s’ha mantingut. Ens considerem segarrencs. Per exemple, totes les revistes que s’han publicat aquí sempre, des dels anys 20 del segle XX, incorporaven la denominació “Segarra” en algun lloc. I als anys 50, es van arribar a publicar alguns números a càrrec de la Falange i també s’anomenava “La Segarra”. És a dir, és un sentiment transversal.

Políticament, crec que ara té pocs números d’esdevenir comarca. També hem de ser realistes: prendre com a referència fins on es podia arribar en un dia amb un animal per anar a mercat ja és història. És indiscutible, com tantes coses que han canviat per sempre, però tot i així, la gent continua identificant-s’hi.

Fora interessant que la Baixa Segarra fos com una marca per distingir el nostre territori per a usos com el turístic. I alhora també podríem tenir un reconeixement administratiu: per què la comarca no es podria dir Conca de Barberà-Baixa Segarra?

Sí, i diria que darrerament encara ho és més: fins i tot han sortit publicacions a Montblanc que parlen de la Conca de Barberà i en les quals no hi surten els pobles de la Baixa Segarra... Més que independitzar-nos, el que demanem és un reconeixement. De vegades, hi ha hagut una mala interpretació de la reivindicació històrica. Ara bé, potser també a través d’aquesta reivindicació es va obrir una oficina de tràmits administratius del Consell Comarcal aquí... S’han fet passos per atansar el territori. L’any passat, l’atorgament de la Distinció d’Honor a la nostra entitat per part del Consell Comarcal també en va ser una mostra important. És molt bonic que de les dues comarques, l’una administrativa i l’altra sentimental, ens hagin concedit les seves màximes distincions. Afavoreix que aquells possibles recels que hi havia amb la Conca de Barberà, a poc a poc, vagin desapareixent en favor d’una col·laboració franca i oberta amb entitats de les dues comarques.

L’objectiu original i que encara mantenim és conservar, recollir i evitar la dispersió del patrimoni documental referent a la Baixa Segarra. Durant aquests anys, hem aplegat una biblioteca d’uns 4.000 volums, dels quals tenim catalogats 443 exemplars específics. Intentem tenir tot el que es publica o s’ha publicat sobre la Baixa Segarra. També hem organitzat 35 exposicions i editat 33 volums amb miscel·lànies. La darrera és sobre Savallà del Comtat, on per exemple es pot veure una fotografia amb 8 o 9 peces gòtiques poc conegudes. També rebem donacions particulars.