L’individu i l’espai
Fira Tàrrega engega motors amb una desena de projectes de suport a la creació que preparen assaigs oberts abans de la següent edició, dedicada a l’espai públic
Jordi Duran afronta el seu darrer any de director artístic de Fira Tàrrega completant la trilogia (anteriorment es va parlar de la interculturalitat i la participació). Aquest any, el leitmotiv és la revisió de l’espai públic i el paper de les arts escèniques. Ahir es van presentar la dotzena de propostes del Suport a la Creació a Barcelona. Des d’aquest mes de maig i fins pocs dies abans de la fira (del 6 al 9 de setembre) aquestes companyies realitzaran residències artístiques a la ciutat i ho posaran a prova amb un assaig obert al públic. L’individu i la relació amb la societat és el tema que més ha atrapat els artistes. Duran admetia que el carrer ha agafat més virulència del que esperava quan va dissenyar la trilogia; “és un lloc de resistència en aquesta deconstrucció democràtica” actual, sentenciava.
Les dues coproduccions internacionals són Hunting for the unicorn, de Becki Parker (UK), amb Vero Cendoya, fruit de la col·laboració entre Fira Tàrrega i Stockton International Riverside Festival. La peça treballarà al voltant de l’autisme: Parker explorant el seu viatge com a artista amb autisme i Cendoya oferirà la seva visió externa. Duran defensa que Cendoya pot créixer molt en treballar la inclusió “des del coneixement i el respecte”, un fet molt més habitual a Anglaterra que a Catalunya. L’altra col·laboració internacional és amb el mexicà Antonio Zúñiga. Se li ha encarregat un text que dirigirà l’artista de cos Melina Pereyra. El repte és parlar de les fosses comunes de la Guerra Civil (n’hi ha dues a Tàrrega) per a públic a partir de sis anys. Zuñiga ha escrit peces dures sobre la violència, l’alcoholisme o l’abús a Mèxic per a tots els públics. S’ha buscat un escriptor de teatre d’emergència extern al conflicte, per no arrencar amb una tesi polititzada.
Les Impuxibles debutaran en una acció del carrer, després que presentessin Aüc (2017) i Limbo (2016). Ara signen Painball, en una peça que indaga sobre la llibertat individual. Lali Álvarez –Ragazzo i Barcelona (contra la paret)– quantifica la por i la resistència individual a la violència a Tha Tzpar formant nou equip amb Pau Matas amb el nom de Hui Basa. Qui torna aquest any a Suport a la Creació és Joan Català. Després de Pelat i Menar, ara investiga a partir del ferro com a material principal a 5.102 m/s.
El Suport a la Creació té un pressupost global de 40.000 euros aproximadament, 30.000 euros d’aquests d’acompanyament econòmic. L’equip de Fira Tàrrega els assessora en tots els camps possibles, a més de promocionar-los en altres espais com ara Escena Poblenou, TNT, Grec, Temporada Alta o en altres festivals internacionals.