Patriarcats

Aquest serà un Sant Jordi militant com els dels anys del final del franquisme i la transició, per raons òbvies. Per aquest motiu us proposaré un llibre que escapa dels premis de pa sucat amb oli i de les editorials convencionals. Es tracta d’El patriarcat del salari (Tigre de Paper), de Silvia Federici, històrica activista feminista internacional, que té un llarg currículum acadèmic i de publicacions des de la dècada dels setanta. Federici traça un assaig desinhibit mitjançant un seguit d’articles on s’interroga sobre la lluita de classes i altres conceptes marxistes en relació amb els papers de la dona en un mercat de treball on fa tots els papers de l’auca, des de les cures fins a la prostitució, de les cadenes de muntatge a l’anonimat de les feines casolanes, clandestines o dins els rols familiars. El gènere a peu de fàbrica, la construcció de la mestressa de casa a temps complet, la reproducció i el que comporta, són analitzats dins les noves perspectives de la situació actual, els malentesos i l’esclavitud a la carta. Federici no planteja uns enunciats pesants i teòrics, sinó que va a la gent del carrer, a les que suporten la superfície més baixa de la piràmide de classes. Ho fa d’una manera brillant i entenedora. Si necessiten exercitar el cervell i no volen llibres d’evasió, Federici és una de les alternatives.

Federici analitza els rols de la dona quasi esclava amb amenitat