Passió pels llibres

Per segon any consecutiu, l’hotel Camiral del PGA Catalunya Resort de Caldes de Malavella va organitzar dimecres passat una trobada de llibreters i lectors per “compartir en primícia les novetats editorials de la temporada”. Tenint en compte que aquest any no hi haurà esmorzar institucional de Sant Jordi a la seu dels serveis territorials de Cultura, el dia 23 –ara mateix no hi ha delegat del govern que el convoqui, ni director territorial de Cultura que faci d’amfitrió; així estan les coses–, la trobada del Camiral va servir, si més no, per constatar un cop més que aquesta gran festa del llibre, única al món, és per als llibreters no només un bon negoci, sinó una ocasió excel·lent per reivindicar-se com a “prescriptors” ara que tant és parla de la cultura com a eina imprescindible per construir una societat amb llibertat i sentit crític.

A la taula rodona del Camiral van coincidir alguns dels contertulians de l’any passat –M. Carme Ferrer, responsable de la llibreria Empúries i presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya; Xevi Delòs, de la Geli; Josep Maria Iglésias, de la Ulyssus, i Dolors Cabrera, de l’Abacus–, més una nova incorporació, Irene Tortós-Sala, de L’Altell, amb el periodista Jordi Grau com a moderador amb dret a opinió. Cada llibreter va proposar alguns llibres: Cabrera va triar La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia; El fill del corrector, d’Adrià Pujol i Rubén Martín Giráldez, i Els romanents, de Víctor García Tur, entre altres títols. Tortós-Sala va reivindicar la literatura infantil per crear bons lectors i, a més d’un parell de llibres d’aquest gènere, va seleccionar també La mona de l’assassí, de Jakob Wegelius; El risc més gran, de Laura Pinyol, i Teoria general de l’oblit, de l’angolès José Eduardo Agualusa. Ferrer també va fer alguna incursió en el llibre infantil i, a més, va apostar per La força d’un destí, de Martí Gironell, i L’ordre del dia, d’Éric Vuillard, el premi Goncourt 2017. Delòs va parlar de Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís; Història d’un matrimoni, de Geir Gulliksen, i El camí del nom (L’itinerari d’un pintor supervivent), de Joan Colomer. I Iglésias va fer una apologia de la literatura de viatges, perquè durant un viatge “el cervell canvia i entra en un estat que permet fer molt bona literatura”. En aquesta línia, la seva tria va incloure Entre alisios y emociones, d’Ana Claver i Joan Bassols; Cuba, l’illa prohibida, de Xavier Vizcaíno, i El silenci del camí, d’Araceli Gutiérrez. Tots ells van mostrar una genuïna passió pels llibres –de paper, que consti–, encara que aquests dies l’excés de publicacions els desbordi una mica. Però la diada és la diada. I així ho va resumir Iglésias: “Sant Jordi és una passada!”