Eternament joves
A Romeu i Julieta un se’ls imagina eternament joves. La tragèdia romàntica més popular de la història ho és, en part, per la bellesa dels amors adolescents prohibits, malbaratats per uns pares que no escolten i per un pla que els ha de salvar però que Shakespeare, en aquest cas, fa que sigui la seva perdició. Però també la seva immortalitat. A la tomba de Romeu i Julieta, el Cor de Teatre Joves, format per una vintena de cantants de la mateixa edat que els protagonistes, cantava, en una adaptació més apagada, la cançó Alright de Supergrass. L’escena concloïa amb tota una declaració en primera persona: la primera frase de la lletra, “We are young” (‘Som joves’).
El que podem considerar un dels molts himnes del britpop de la dècada dels noranta serveix de metàfora per a aquest Romeu i Julieta estrenat el cap de setmana passat a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles amb èxit de convocatòria. La proposta de la generació més jove del Cor de Teatre –que aquests dies porta Allegro al Teatre Montansier de Versalles– és la demostració del treball rigorós i regular que la companyia banyolina fa amb els joves en les diferents especialitats escèniques, sobretot amb la veu. Aquest mestratge es percep en les interpretacions, remarcables, de cançons del pop rock dels noranta que el converteixen gairebé en un musical. Des de la previsible Like a virgin de Madonna, a l’hora de presentar Julieta al món i fer-la protagonista del ball de màscares en què coneixerà Romeu, a versions que sorprenen en l’obra, com ara Glory box de Portishead, que esdevé un mantra mortuori, Purple rain de Prince i Where is the love de The Black Eyed Peas. L’espectacle és molt més que un treball de graduació: té elements propis que l’allunyen del teatre amateur comara el treball en l’espai escènic. El Romeu i Julieta del 1996 que Baz Luhrmann va dirigir per a Claire Danes i Leonardo diCaprio, ens el pot recordar aquesta actualització de la tragèdia eterna dels dos enamorats, però Cor de Teatre han volgut retratar la incomunicació; la dels pares, obsedits, que no escolten els adolescents.
