Guia màgica de versos del carrer

Albert Tugues (Barcelona, 1947), és poeta i contista, escriu indistintament en català i castellà. Ha col·laborat a revistes literàries com ara Hora de Poesía, Reduccions, El Pont i Asimetría. També destaca com a dinamitzador de poesia a la ciutat de Barcelona dins de l’ACEC o del Pati Llimona. És autor de diversos llibres en aquests dos gèneres, la majoria publicats als anys vuitanta, reeditats el segle XXI per l’editorial Emboscall, com per exemple Guía urbana de perplejos, El archivo del copista, Lugar de perdición, El espía del ramo marchito i Cancionero de prisión.

En llengua catalana ha conreat també poesia i prosa, des del llunyà llibre de poemes Sang de violí a la teulada (premi Jacint Verdaguer 1977) fins a Balada de l’aprenent de joieria que tenia la mare puta (Emboscall, 2016) que, com va confessar l’autor el dia de la presentació, és el primer llibre d’una trilogia de balades.

Albert Tugues també escriu un blog i els seguidors en donem fe de la perspicàcia humorística i satírica que fa servir per explicar les històries de la Pensión Ulises. Precisament, el dia de la presentació de Guía urbana de infancias, calles y espectros, el seu darrer llibre, van aparèixer personatges de la famosa pensió del Barri Gòtic de Barcelona que van donar un toc d’alegria a la sala dels atlants del Reial Cercle Artístic. Els personatges de la pensió van llegir els versos del llibre.

Aquests poemes veuen per primera vegada la llum en format llibre, però havien estat publicats com a sèrie poètica per capítols a la revista Asimetría, fundada el 1986 pel poeta Javier Lentini. El llibre d’Albert Tugues, amb la portada de color groc com si fos el famós submarí dels Beatles, ens endinsa en aquesta guia urbana màgica del seu univers de paraules, frases, pàgines en blanc i versos trencats.

El submarí groc de Tugues ens transporta als seus carrers barcelonins del casc antic amb el ressons de les veus surrealistes de les passes perdudes, de les vies dels tramvies que passaven per la Rambla, dels billars i els futbolins de l’adolescència, dels espectres... I tot escrit des d’un to satíric, crític, expressionista però alhora surrealista. Un llibre de poesia ple de vida que repica com les campanes de la Catedral per on navega el submarí groc de Tugues amb els poetes fantasmes que li surten al pas: Valéry, Lautréamont, Dickinson, Mallarmé i fins i tot santa Teresa de Jesús. Versicles, com ell diu, que ens ajuden a passar la nit urbana d’aquesta ciutat bimil·lenària plena de fantasmes que es passegen pels seus antics carrers: “Un esqueleto vestido de rojo / cierra la puerta del bar del cementerio.”

En definitiva, un bon llibre de poemes d’un autor que val la pena llegir.