Premi i reivindicació
El poeta, traductor i assagista Francesc Parcerisas rep el 18è premi Jaume Fuster, amb què l’AELC reconeix la seva trajectòria cultural
Els membres de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) fa 18 anys que voten quin autor mereix el premi honorífic a la trajectòria Jaume Fuster. El primer va ser Jesús Moncada i l’últim, just ahir, Francesc Parcerisas. La proporció és de 13 homes i 5 dones. Potser l’acolorida i sempre somrient Bel Olid, presidenta de l’AELC, farà que s’equilibri la balança. Algun dia.
De moment, però, ahir Olid va lliurar el premi –un diploma i una ploma commemorativa– a Parcerisas, a qui acompanyava el seu amic Antoni Marí, encarregat de fer la glossa de la seva obra.
El 7 de maig, a l’Ateneu Barcelonès, hi haurà un acte públic en què participaran companys de ploma i amics del guanyador.
Francesc Parcerisas (Begues, 1944) és professor emèrit de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, de la qual va ser degà. També ha estat professor convidat a la Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín i de la càtedra J. Coromines de la Universitat de Chicago. El 2015 ja va rebre el Premi Nacional de Cultura.
Parcerisas no va desaprofitar l’ocasió per denunciar l’acció repressiva del govern espanyol, la pèrdua de llibertats i la falta de compromís del socialisme i de l’esquerra espanyola en general. “Em sento més que mai al costat dels rapers, dels artistes plàstics, dels tuitaires, dels CDR, dels joves d’Altsasu, de la noia de Pamplona, de la gent que l’1-O va defensar les llibertats del poble de Catalunya i, naturalment, al costat dels nostres representants empresonats sense judici o obligats a exiliar-se.”
Autor de quinze llibres de poemes, a més d’assajos i diaris, segons el catedràtic Marí, “a través dels seus poemes gairebé podríem resseguir els esdeveniments més importants o que més han afectat una generació”.
