Claustre redescobert

Un equip de cinc experts en art romànic i gòtic diri­gits pel pre­si­dent del Cen­tre d’Estu­dis Comar­cals del Ripollès, Antoni Lla­gos­tera, i un fotògraf, han fet una esmena a la tota­li­tat de la cro­no­lo­gia vigent fins ara quant a la cons­trucció del claus­tre del mones­tir de Ripoll. Ho han reflec­tit a Claus­trum, el segon volum de la col·lecció que l’enti­tat rea­litza sobre el monu­ment i que ha estat finançat per Elèctrica Vaquer.

Aquests experts han situat l’inici de l’ala romànica mig segle abans del fixat fins ara, a la mei­tat del XII, i han deter­mi­nat que és coe­tani de la famosa por­ta­lada, i el final de tot el claus­tre, un segle abans, a final del segle XV. A més, deter­mi­nen que tots els que van inter­ve­nir en la seva cons­trucció van bus­car el diàleg amb les parts ja cons­truïdes.

Hi ha diver­ses evidència que fins ara han pas­sat des­a­per­ce­bu­des, segu­ra­ment perquè set de les vuit ales del claus­tre són gòtiques i no han des­per­tat tant d’interès com la romànica o altres ele­ments com ara el panteó reial i la por­ta­lada. Jordi Camps, que és res­pon­sa­ble de l’art romànic del Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya, asse­gura que hi ha evidència de l’inici del claus­tre a mig segle XII i fina­lit­zació a final d’aquest mateix segle per una figura de l’abat Ramon de Berga (1172-1205), que fins ara es creia que era d’un sant. No totes les ales es van cons­truir en un ordre lògic. La que hi ha a sobre la romànica data de final del segle XIV, de l’època de l’abat Gal­ce­ran de Besora i de Car­tellà (1381-1383).

Tres de les altres ales són del mes­tre Colí de Mar­vi­lle (1383-1390) i es van cons­truir durant l’aba­diat de Ramon Des­cat­llar i de Pala­sol (1383/87-1408). El pro­fes­sor d’història de l’art de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona Pere Bese­ran afirma que és la part del claus­tre gòtic més atrac­tiva i interes­sant.

Dues més són del taller de Jordi de Déu, qui va dele­gar la direcció de l’obra en el ber­guedà Jaume Cas­calls. Als capi­tells, s’hi dis­tin­geix la mà de dos mes­tres als quals ano­mena el dels àngels músics perquè són molts carac­terístics els que hi ha, sobre­tot en dos capi­tells, i el de les gal­tes gros­ses o ullets aca­bats en punta –mon­jos enca­put­xats, don­ze­lles amb fulles, sire­nes i vai­xells i joves amb filac­te­ris–. Al pri­mer se li atri­bu­eix el capi­tell on hi ha sant Jordi, la don­ze­lla i el drac. Cal tenir en compte que quan l’abat Oliba va con­sa­grar el mones­tir (1302) hi havia un altar dedi­cat al sant.

I, final­ment, els de les dues últi­mes plan­tes que es van fer són del taller de Tor­tosa. Hi ha clars paral·lelis­mes amb escul­tu­res de la capçalera de la cate­dral de Tor­tosa a mit­jan segle XV. És l’època dels abats de Ripoll Ramon Des­cat­llar i de Pala­sol, ja citat abans, Marc de Vilalba (1408-1409), Beren­guer de Raja­dell i de Boi­xa­dors (1409-1410) i Dal­mau de Car­tellà i Des­pou (1410-1439).