“Som una colla castellera, tenim unes necessitats peculiars”

Tenim el compromís de l’alcalde per poder assajar en un pati obert de l’Ajuntament. En teoria, d’aquí a un parell de setmanes hi hem de poder ser. Confiem que els terminis es compleixin, serà l’única manera de salvar la temporada. Evidentment, no deixa de ser una solució provisional perquè el pati de l’Ajuntament no compleix les necessitats que nosaltres tenim. I no parlo només de l’espai per assajar; ens cal un local i una oficina per poder tirar endavant els temes d’administració.

Sí, l’opció que se’ns planteja és la menys dolenta. Però malgrat que puguem fer-hi les nostres reunions i gestionar algunes de les necessitats del soci casteller, ens cal un espai social, un espai per a la convivència i per poder-hi realitzar les activitats per a la canalla. Més enllà dels aspectes de gestió de la colla, hi ha els temes de la dinàmica de grup. Hem treballat molt per fer pinya, i sense un local social estem limitats.

Havíem parlat d’altres espais, però hi ha detalls que no encaixen amb el que la colla necessita. La Casa de la Festa, per exemple, no té prou alçada. La Tabacalera no té llum. De moment, fins que no sapiguem els resultats de l’anàlisi estructural al nostre local, aquesta és la solució que hem trobat, i ens toca adaptar-nos-hi. Lamentar-nos serveix de ben poca cosa.

És de suposar que estarem com a mínim tot l’any en aquesta situació, perquè les obres que calen als espais alternatius no es poden fer d’un dia per l’altre.

Sí, en som conscients. Som una colla castellera, tenim unes necessitats peculiars.

Això tindrà unes conseqüències i una repercussió al llarg de la temporada. Si això hagués passat a finals de temporada o quan encara queda marge per preparar l’any, pots fer una previsió, tens més marge per reaccionar i buscar solucions. Però ara, a l’arrencada, és just quan més necessitat tenim del nostre espai, cal fer proves amb les noves incorporacions, amb la canalla. Tot això requereix tranquil·litat i estabilitat. Ha entrat canalla nova i es troben que un dia l’assaig es fa en un lloc, el següent en un altre lloc diferent, i l’altre es fa al carrer. Des de la colla estem fent tots els esforços possibles perquè ens afecti el mínim possible, però la infraestructura que ens suposa haver d’anar a assajar a fora és inimaginable. Saps què suposa no tenir ni aigua per beure a l’abast? Tenim molt clar que tot i que les condicions siguin desfavorables, fem tot l’esforç que podem perquè el casteller ho noti tan poc com sigui possible. Esperem que aquest esforç l’Ajuntament també el faci.

De moment ens fem a la idea què serà complicat i llarg. Molt difícilment podrem tornar al local sense que s’hi hagi fet una gran actuació. Aquest és un problema que s’arrossega de molts anys. S’hauria pogut actuar abans? Segurament que sí. Però la colla no és la propietària de local, és l’Ajuntament qui ho ha de fer. Ara ens trobem que fins que no estigui l’anàlisi estructural, no sabrem quina actuació cal dur-hi a terme. Per fer l’anàlisi estructural s’han de fer forats, treure falsos sostres i molt d’enrenou.

Sí, hi ha hagut bona predisposició de les colles. Hem parlat amb la Jove i amb el Serrallo, però finalment hem decidit prioritzar l’opció de tenir un lloc estable. Tenir un lloc que no estigui condicionat a les necessitats de ningú altre i que ens permeti convocar la gent sempre al mateix lloc. Les persones necessitem rutines.