Fins ben aviat

Després de gairebé trenta anys de la sortida, el suplement Cultura iniciarà una aturada motivada per la reorganització del diari. Capçaleres històriques com Presència i Cultura hauran d’esperar un nou període d’activitat, espera que desitgem que no sigui massa llarga. El suplement ha estat la tribuna cultural més antiga d’Espanya i un tant per cent elevadíssim d’escriptors han passat pel nostre planter. No obstant això, el diari ha mirat de reubicar les seccions de llibres i nous productes, com La República, tindran espais dedicats a la cultura, sense la qual Catalunya no té explicació. Acabem aquesta època en què el suplement ha estat mensual amb un dossier dedicat a la primavera del 1968, centrant-nos en els casos de París, Praga i, també, en la Barcelona que recrea Jordi Coca a la seva última novel·la, 1968. Els ulls dels homes mentiders, publicada per Comanegra. El foc del 1968 no va arribar aquí perquè el nostre general ja s’encarregava de mantenir l’ordre obrint foc, però el testimoni dels homes d’aquell temps permeten a Coca bastir un retrat lúcid d’un final d’etapa, que ningú no esperava que es convertís en l’allau de repressió i els centenars de morts dels anys setanta, quan la bèstia es va sentir ferida. Reitero que esperem tornar aviat, farem tots els possibles per recuperar els lectors.

Jordi Coca ha bastit un retrat lúcid del final dels anys seixanta