Tres anuncis i dos Oscar

Pràcti­ca­ment des­a­pa­re­gut del pai­satge de Hollywood, el wes­tern rebrota de tant en tant en pel·lícules aïlla­des, sovint refor­mu­la­ci­ons actu­als del gènere. En vam tenir un excel·lent exem­ple l’any pas­sat amb Comanc­hería, i també s’hi pot con­si­de­rar Tres anun­cios en las afu­e­ras, un film guar­do­nat amb dos Oscar d’inter­pre­tació d’aquest any, per a Fran­ces McDor­mand, que va obte­nir la seva segona esta­tu­eta com a millor actriu, i Sam Rockwell, millor actor secun­dari. La pel·lícula té alguns trets habi­tu­als al gènere: un poble vio­lent de l’Amèrica pro­funda, un xèrif incapaç de posar-hi ordre, una dona que reclama justícia... Però l’ads­cripció als ano­me­nats neowes­terns ve també pel refe­rent de la pro­ta­go­nista, Mil­dred Hayes. “Em vaig fixar molt en John Wayne, a grans trets, ja que real­ment no hi havia cap icona feme­nina en la qual em pogués fixar”, va expli­car Fran­ces McDor­mand. “Està més en la tra­dició de l’home mis­teriós típic de l’spag­hetti-wes­tern, que va cami­nant pel cen­tre del car­rer amb les pis­to­les a les mans i que es car­rega tot­hom, encara que crec que és impor­tant que l’única arma que usa Mil­dred és el seu enginy.”

El cine­asta anglès Mar­tin McDo­nagh, res­pon­sa­ble de dos títols poc cone­guts, Escon­di­dos en Bru­jas i Siete psicópatas, va escriure i diri­gir aquest film a par­tir del per­so­natge de Mil­dred i les tres tan­ques publi­citàries que lloga a Drinkwa­ter Road per denun­ciar que no s’inves­tiga la vio­lació i assas­si­nat de la seva filla. “Vaig deci­dir que la com­pra­dora dels anun­cis seria una mare enfu­ris­mada, i des d’aquí les coses es van escriure pràcti­ca­ment soles”, recorda McDo­nagh, que des­criu la pro­ta­go­nista com “una per­sona forta, deci­dida i irada, tot i que també està tren­cada per dins”.

El direc­tor es va ins­pi­rar en el típic heroi de wes­tern que es bara­lla amb tot­hom, però no en el dels clàssics del gènere de bons con­tra mal­vats, sinó els títols cre­pus­cu­lars com Cen­tau­res del desert. Els per­so­nat­ges són com­ple­xos: Mil­dred no té una con­ducta irre­prot­xa­ble; l’opinió que té l’espec­ta­dor de Dixon (Sam Rockwell) can­via a mesura que avança la trama i Woody Har­rel­son encarna un xèrif amb els seus defec­tes, però lliu­rat a una bata­lla con­tra un càncer mor­tal que res­salta la seva ves­sant humana. Es pot empa­tit­zar amb tots ells, un mèrit que és patri­moni dels grans guions i inter­pre­ta­ci­ons.