“Volem que els veïns de Caldetes s’apropin a la Fundació Palau”

És una tria reduïda de l’ampli fons fotogràfic de Joan Cunill, que va morir any passat. A instàncies de la Fundació Palau per estrènyer els lligams amb el poble ens vam posar en contacte amb la família, que ens va passar una sèrie d’àlbums fotogràfics. Vaig fer una primera tria de 200 imatges que vam acabar reduint a una cinquantena, que es complementen amb una sèrie de vídeos rodats per Cunill sobre diversos episodis festius de Caldes. Volíem sobretot que molta gent s’hi veiés reflectida.

Era un fotògraf amateur que va arribar a Caldetes procedent d’Osona i de seguida es va integrar al poble. Va ser maître de l’hotel Colón i va compaginar la feina amb la seva afició a la fotografia. Cada cop que hi havia un esdeveniment es penjava la càmera al coll i sortia a fer fotografies. Rara deu ser la casa de Caldes que no tingui una foto de Cunill. Era una persona molt popular. És llàstima que no hagi pogut veure l’exposició que vam concebre com un homenatge.

Sí, estan dividides en una sèrie d’àrees temàtiques. la més àmplia és la dedicada al paisatge humà. També n’hi ha de festes populars, d’esports, de la fundació Palau. Ell estava present a totes les activitats de la fundació i va conèixer Palau i Fabre.

De dues persones grans que es van conèixer i es va caure simpàtiques. En Palau i Fabre li deia Monsieur Lapin.

Les fotos més antigues que he trobat són de finals dels setanta però al seu fons fotogràfic té imatges recollides per ell a partir dels anys cinquanta.

Hem centrat la selecció d’imatges que hi surtin vilatans com a reclam perquè la gent l’anés a veure. L’objectiu és que els veïns de Caldetes s’apropin a la Fundació Palau, puguin conèixer l’espai i veure altres exposicions que hi ha al centre en aquest moment.

Encara hi ha gent que la coneix poc. La Fundació Palau fa exposicions molt més enllà de Caldetes, com la que ara hi ha dedicada a Barceló. Aquestes mostres molt específiques representen pocs estímuls per ala gent del poble i els costa apropar-se a la fundació. Aquesta mostra és perquè la gent vegi que la fundació se sent part de Caldes i que els veïns hi són benvinguts.

És el pas de ser una població saturada de turisme a anar-lo perdent. Fins als vuitanta, Caldetes era la primera platja neta al nord de Barcelona i tenia molts més equipaments hotelers que no pas ara, fins i tot cases particulars llogaven habitacions. De mica en mica, aquest turisme es va anar perdent per la mateixa limitació física del municipi i per l’aparició de més oferta en altres poblacions. A les imatges es veuen espais emblemàtics com l’antic hotel Colón i una sèrie d’activitats a la platja que han anat desapareixent. La selecció d’imatges s’acaba amb l’enderrocament de l’antic Colón, que va representar la desaparició de la Caldes turística i oberta a l’exterior.

Sempre he tingut un lligam amb la Fundació Palau i amb molta gent del poble. En la preparació d’aquesta mostra els peus de foto eren essencials perquè es tractava d’identificar les persones que apareixien a les imatges, i entre gent que jo coneixia i coneguts de coneguts he anat teixint una xarxa de complicitats que m’ha permès identificar el noranta per cent de la gent que hi surt. Per això al plafó de presentació de la mostra hi ha una llista llarga d’agraïments a gent que hi ha col·laborat.

Em tenia simpatia perquè jo treballava a la Universitat de Vic i ell era de Sant Hipòlit de Voltregà i sempre em demanava què feien els de Vic. Era una persona molt amiga de la broma, molt oberta i molt cordial.

Més que una sola imatge, l’exposició deixa constància de la pèrdua de l’activitat cultural al poble. Caldetes ha viscut una gran transformació demogràfica i ara la gent no s’implica tant a les activitats que s’hi fan. Tècnicament les imatges no excel·leixen però són documents gràfics d’un temps. Estaria bé que l’Ajuntament i la família de Joan Cunill es posessin d’acord per trobar la manera de preservar aquest fons que pertany a la família.