“Expliquem el territori a través de l’experiència cultural”

Actu­al­ment, està cen­trat en l’exhi­bició. Marida la dansa tra­di­ci­o­nal i con­tem­porània, la música i el patri­moni arqui­tectònic i natu­ral. Es cele­bra en dife­rents espais, la majo­ria patri­mo­ni­als als muni­ci­pis ane­uencs d’Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Espot i la Guin­gueta d’Àneu, i en els seus dife­rents pobles.

Neix de les con­se­lle­ries d’Ense­nya­ment i Cul­tura, que ens dema­nen que ens sumem a aquest pro­grama pilot, ini­ciat enguany. La Gene­ra­li­tat ha anat a bus­car llocs on ja es fa for­mació en dansa: per exem­ple, a les Pre­ses o a l’escola de jota de Tor­tosa. En el cas del Dansàneu, la nos­tra tra­di­ci­o­nal Set­mana de Dan­ses a les Esco­les enguany esdevé aquest pro­jecte. La diferència és que ara hi ha un for­ma­dor que ense­nya el pro­fes­so­rat, i al seu torn, els pro­fes­sors ense­nyen els alum­nes. Aquests dies, s’ha fet el conei­xe­ment directe de les dan­ses que s’han ballat tota la vida al ter­ri­tori.

Ens agrada molt tre­ba­llar el fac­tor de labo­ra­tori, i que dan­sai­res i músics es cone­guin i puguin tre­ba­llar ple­gats. Dansa sí, però amb música. Aquests dos dar­rers anys, molt clara­ment, també bar­re­gem amb la gas­tro­no­mia, lite­ra­tura i figu­res com els pre­go­ners. Enguany ho serà Jordi Creus, el direc­tor gene­ral de Sapi­ens Publi­ca­ci­ons, qui agafa el relleu de Maria Bar­bal.

Sí, és tot quilòmetre zero i tot pallarès. La volun­tat és obrir-nos a públics i enten­dre la cul­tura des d’un punt de vista molt ampli. Enguany, introduïm les excur­si­ons a peu en el pro­grama. Així, anem a veure l’església de Sant Pere de Bur­gal, a Escaló, on no es pot acce­dir en cotxe. Durant el tra­jecte hi haurà una acció de per­for­mance. És un espai increïble, i l’Eco­mu­seu hi farà una expli­cació de les pin­tu­res. Una altra nove­tat és als safa­reigs patri­mo­ni­als de Sorpe, que són bellíssims i aca­ben de ser res­tau­rats. Allà s’hi ubi­carà el Tastàneu: al ter­ri­tori s’està fent un esforç molt impor­tant per cons­truir relat i poten­ciar els pro­duc­tes ali­men­ta­ris quilòmetre zero, des del for­matge al pa, els embo­tits tra­di­ci­o­nals i el vi.

És el pre­text. Nosal­tres conei­xem un ter­ri­tori i l’expli­quem a través de l’experiència cul­tu­ral, anant allà a viure-ho.

D’una banda, amb l’Ajun­ta­ment de Palma de Mallorca i L’Illenc hem fet un acord i la com­pa­nyia mallor­quina UNA­iUNA ens por­tarà Gale­jar. Aquest espec­ta­cle tre­ba­lla al vol­tant de cançons tra­di­ci­o­nals por­ta­des a la dansa con­tem­porània. I el Dansàneu ha encar­re­gat Nuà a la balla­rina Raquel Gual­tero, que s’estre­narà al Dansàneu. També tin­drem la com­pa­nyia de dansa Mal Pelo, que ha estat reco­ne­guda amb el Premi Ciu­tat de Bar­ce­lona i el Naci­o­nal de Cul­tura. Pre­sen­ta­ran Inven­ci­ons, una pro­posta que té com a eix la música bar­roca. Forma part d’un pro­jecte a dos anys i la pro­va­ran a l’església de Santa Maria d’Àneu, a Esca­larre. Altre cop, la idea del labo­ra­tori, que els artis­tes puguin tre­ba­llar ple­gats i es cone­guin en un espai bru­tal, és magnífica.

Aquesta és una pro­ducció que bus­cava socis, i esta­ran tota la set­mana en residència a les Valls d’Àneu, tre­ba­llant-la. Pre­sen­ta­ran el resul­tat el dis­sabte 7, a l’església de Sant Joan d’Isil. És un pro­jecte del basc Iñaki Plaza, de la gallega Mari­sol Palomo i dels cata­lans Manu Sabaté i Ciscu Car­dona. Per al Dansàneu, sí, és entrar total­ment en la pro­ducció. Per pri­mer any, som enti­tat con­vo­cant del premi Delfí Colomé, a la millor pro­posta de cre­ació i pro­ducció de dansa d’arrel tra­di­ci­o­nal. Ens situa en la xarxa que inclou el Sismògraf d’Olot, l’Esdansa de les Pre­ses i la Fira Medi­terrània de Man­resa.

Tot i que es pot fer reserva per inter­net, pre­miem la venda anti­ci­pada. Volem que la gent del ter­ri­tori en pugui com­prar pri­mer, perquè molts afo­ra­ments són petits, d’un cen­te­nar de per­so­nes. Volem turis­tes, i n’hi ha, però el Dansàneu està dimen­si­o­nat i és sos­te­ni­ble amb el ter­ri­tori. Sobre­tot, està pen­sat per fer valer als ulls dels veïns el seu propi patri­moni, que és magnífic, però molt, la resta de l’any està tan­cat.