Ascensió i caiguda d’una cantant

Produït per la cunyada i amiga de la cantant, Patricia Houston, Whitney no és el primer documental sobre la gran estrella de la música pop dels anys noranta. A més, es podria inclour dins d’una llista de films recents que aborden dones cantants de vida turmentada i mort prematura relacionada amb la drogoaddicció: també és el cas de Janis (Joplin) i d’Amy (Winehouse). La primera és una figura mítica dels rebels anys seixanta encara que també exposada públicament, i les altres dues (amb totes les seves diferències) exemplifiquen la incidència nefasta de la indústria de l’espectacle i del sensacionalisme mediàtic. Si Amy, amb una carrera tan fulgurant com la seva decadència, es perd sortint del seu medi popular de Londres, Whitney aconsegueix un èxit espaterrant (és la cantant que ha venut més singles d’un tema, I will always love you) a canvi de certa desnaturalització de la seva cultura (i música) afroamericana.

Com en el cas d’Amy, d’Asif Kapadia, Kevin McDonald busca amb Whitney la persona amagada darrere la figura pública i els perquès d’una autodestrucció. A través dels diversos testimonis, van emergint les relacions conflictives amb el pare, els problemes amb el marit (Bobby Brown, que li envejava l’èxit i li pegava) i company d’addiccions, la pressió de la fama i el paper dels mitjans sensacionalistes, que d’exaltar-la, tot perseguint-la, va mofar-se’n en el declivi. A més, el film conté una revelació feta pel germà, Gary, de Whitney: una cosina 18 anys més gran, la també cantant Dee Dee Warwick, va abusar-ne sexualment. Tanmateix, no tot pot explicar-se: tota persona s’escapa al retrat que vol atrapar-la.