L’artista deambulant

Si hi ha una dis­ci­plina artística difícil d’expo­sar en un cen­tre d’art con­tem­po­rani aquesta és, sens dubte, la per­fo­mance. I fer-ho d’una artista invi­si­ble, encara ho com­plica més. El Bòlit de Girona ha dedi­cat tots els esforços i dos espais del seu cen­tre –el Pou Rodó i la cape­lla de Sant Nico­lau– per retre comp­tes amb una de les artis­tes –i pro­mo­tora– més efer­ves­cents de l’art d’acció de casa nos­tra i a escala inter­na­ci­o­nal. Denys Blacker, que des del 1987 resi­deix a les comar­ques giro­ni­nes pro­vi­nent d’Angla­terra, és una artista versàtil, mul­ti­dis­ci­plinària i incan­sa­ble, mar­cada per un iti­ne­rari cre­a­tiu que s’expressa a través del dibuix, l’escul­tura, la ceràmica, la cos­tura i tot allò que sigui per­mu­ta­ble a una pràctica cre­a­tiva que deixa de ser llen­guatge per esde­ve­nir “procés d’experiència”.

“La seva atenció se cen­tra més en l’acte de fer i en la rea­lit­zació, cada vegada més allu­nyats de les inten­ci­ons cons­ci­ents, que no pas en els resul­tats finals, for­mals i mate­ri­als”, explica Maia Creus, la comissària d’aquesta doble expo­sició. “El seu és un iti­ne­rari deam­bu­lant, nòmada, sem­pre en movi­ment que avança, igual que la vida mateixa, com el traç d’una línia que surt a pas­se­jar. Denys Blacker és el seu propi movi­ment que camina en un procés inin­ter­rom­put de crei­xe­ment, reno­vació i desen­vo­lu­pa­ment cons­tant”, afe­geix.

La impro­vi­sació és el nucli de la seva recerca i el seu iti­ne­rari cre­a­tiu s’ori­enta vers la per­for­ma­ti­vi­tat de la matèria, la tele­pa­tia i la sin­cro­ni­ci­tat, aspec­tes que desen­vo­lupa més que mai a través d’Ocells al Cap, el grup de dones artis­tes que des de l’any 2015 es reu­nei­xen amb regu­la­ri­tat i han por­tat a terme per­fo­man­ces a Bar­ce­lona, New­castle i Cadaqués. “No escol­tem. Cada vegada més estem atro­fi­ant el pen­sa­ment amb el rao­na­ment i obli­dem el poder de la intuïció. Crec molt en la inter­con­nexió i la sen­si­bi­li­tat cap a l’altre mit­jançant la impro­vi­sació i exer­ci­cis de consciència cor­po­ral. Sen­tir i ser sen­tit”, remarca Blacker. La pràctica artística és un viatge inte­rior i una forma de desen­vo­lu­pa­ment humà. “La manera de viure de cadascú té una res­sonància directa en tota la huma­ni­tat. Som influència i alhora som espon­ges”, subrat­lla.

Tot això i molt més es recull de forma expo­si­tiva en la mos­tra que el Bòlit des­plega en dos espais. Al Pou Rodó , el visi­tant es troba, entre d’altres, amb un mos­trari de les impac­tants ves­ti­men­tes usa­des per l’artista en dife­rents acci­ons de finals dels 80 i prin­ci­pis dels 90 i que en si ja són obres d’art. Dis­fres­ses on la roba i els objec­tes ceràmics es fusi­o­nen, car­re­gats de sim­bo­lisme religiós o pagà, com els de Dona peix, El tes­ti­moni impo­tent o Fins a l’últim sos­pir. I per fas­ci­nants, els objec­tes des­ple­gats en entrar a Sant Nico­lau, revo­lu­ci­o­na­ris com l’Ele­va­dor de ment, el Mur­mu­ra­dor de vent, el Telèfon de la memòria o l’Apai­va­ga­dor d’inqui­e­tuds. I com a obra para­digmàtica de la seva tra­jectòria deam­bu­lant sobre­surt el des­ple­ga­ment de Mons paral·lels (2007-2018), un con­junt d’obres còsmi­ques on el món car­to­gra­fiat es pro­jecta en ves­tits de lona on els ele­ments ceràmics cosits són esmi­co­lats en l’acció per­formàtica.

L’expo­sició es pot visi­tar fins al 2 de setem­bre, que clourà amb una acció a l’església de Santa Llúcia (20 h) a càrrec d’Ocells al Cap.