El llegat del ‘funk’
Maceo Parker, 75 anys, més de mig segle als escenaris, ha sobreviscut a gairebé tots els grans del funk clàssic, excepte l’alienígena George Clinton, i en certa manera Parker ha quedat com l’últim defensor del llegat de l’època daurada del funk, entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat. Tot i que ha editat recentment un nou disc, It’s all about love, Parker sembla poc interessat a renovar el seu repertori de directe, i dissabte a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, dins del Festival de la Porta Ferrada, va oferir amb el seu impecable septet tot un seguit de clàssics, propis i aliens, començant per l’obertura del concert amb el 1999 de Prince, un dels molts músics amb els quals Maceo ha compartit treball i amistat al llarg dels anys.
El concert, no molt llarg –una hora i quaranta; l’endemà els esperava una bona ruta fins a prop de Bordeus– però molt complet, va estar farcit de referències als dos grans comandants de Parker, Clinton (Parliament, Funkadelic) i sobretot James Brown i els seus J.B.’s, dels quals Parker i el seu saxòfon van ser peces destacades. El padrí Brown va ser reivindicat amb irresistibles orgies rítmiques com ara Make it funky, Gonna have a funky good time –amb el trombó citant The way you make me feel, de Michael Jackson– i Pass the peas. De la banda destacava sobretot l’immens, en tots els sentits, Rodney Skeet Curtis, baixista de la colla p-funk de Clinton.
Maceo va posar en pràctica la seva fórmula magistral (98% de funk, 2% de jazz) i va homenatjar altres genis com ara Marvin Gaye (Let’s get it on), Ray Charles, a qui va imitar amb respecte i ulleres fosques (You don’t know me, despullada i emotiva) i Ben E. King amb el seu Stand by me, en què Parker va acompanyar amb la flauta la versàtil cantant del seu grup. Sortint una mica del guió, fins i tot van sonar The look of love, interpretada només pel trombonista i el teclista, i, ja en la recta final, una delicada relectura instrumental de l’onírica Over the rainbow. Funk i love van ser les paraules més pronunciades i cantades pel mestre Maceo, guardià de les essències del ritme, en una (altra) nit gloriosa.