Música

Myles Sanko

CANTANT

“El ‘Brexit’ és un trist desastre polític”

Des del seu debut amb l’EP Born in Black & White (2013), Myles Sanko , que va néixer fa 38 anys a Ghana, s’ha con­ver­tit en una de les grans veus del soul actual: una posició con­fir­mada pels seus dos àlbums, Fore­ver Dre­a­ming (2014) i Just Being Me (2016). El diven­dres 3 d’agost, Sanko actuarà amb la seva banda al 41è Fes­ti­val de Música de Begur , que avui s’obre amb la bai­xada del cas­tell, a càrrec de Moby Dixie, i el con­cert d’Els Amics de les Arts al pati de les Esco­les Velles (22.30 h). Par­lem amb Myles.

Sovint actua en fes­ti­vals de jazz, tot i que la seva música no és exac­ta­ment jazz. Se sent més con­nec­tat amb la tra­dició del jazz o amb la del ‘soul’?
Estic molt agraït de poder com­par­tir la meva música, ja sigui en un fes­ti­val de jazz o en un fes­ti­val de soul. En els meus ini­cis, jo em vaig ena­mo­rar total­ment de la música a través del hip-hop, i per a mi el hip-hop conté tot el que has dit abans i molt més. Estic con­nec­tat a les tra­di­ci­ons del jazz, del blues, del funk i de qual­se­vol tipus de música que em com­mo­gui.
El seu últim disc, ‘ Just Being Me ’, es va publi­car ja fa dos anys. Va tenir la reper­cussió que espe­rava? Com creu que sonarà la seva con­ti­nu­ació?
Tots els àlbums que he publi­cat m’han donat molt més del que espe­rava i tinc pre­vist llançar el meu pròxim disc, el quart, el març de l’any vinent. Com crec que sonarà? Espero que sigui sor­pre­nent per a tot­hom!
Creu que la seva herència afri­cana és visi­ble d’alguna manera en la seva música?
Sí, és visi­ble en la meva ment, el meu enfo­ca­ment, el meu ritme i la meva manera d’enten­dre la música.
Com a fill d’una gha­ni­ana i un bretó, la inter­cul­tu­ra­li­tat deu ser una cosa molt natu­ral per a vostè, no?
Sí, és una cosa abso­lu­ta­ment natu­ral en la meva vida i d’alguna manera també es tras­llada a la meva música. Cada con­cert que faig em recorda la potència de la música. La música no té cap idi­oma, cap fron­tera, i pot reu­nir per­so­nes de dife­rents cul­tu­res, clas­ses, races i mane­res de pen­sar sota un mateix sos­tre. Això és increïble!
Com intèrpret, pre­fe­reix les bala­des o els temes més rítmics?
Crec més aviat que hi ha una cançó ade­quada per a cada moment, que pot ser una balada o una cançó amb un ritme més tre­pi­dant. M’agra­den totes dues.
Fa pocs anys Lon­dres sem­blava la capi­tal mun­dial del nou ‘soul’. Encara hi ha tant de movi­ment a la capi­tal britànica?
Sí, Lon­dres con­ti­nua sent un lloc increïble per a la música, i crec que ara mateix s’hi fa música real­ment interes­sant... inclo­ent-hi la meva! [riu].
Què n’opina, del ‘Bre­xit’? Com pot afec­tar el sec­tor musi­cal?
El Bre­xit és un trist des­as­tre polític que mai hau­ria d’haver pas­sat. El món, en gene­ral, hau­ria de fer pinya, no sepa­rar-se. Afor­tu­na­da­ment, la música sem­pre estarà aquí per guiar-nos, passi el que passi.
Suposo que li agrada Mar­vin Gaye. Triï: ‘What’s Going On’ o ‘Let’s Get It On’.
What’s Going On, sem­pre.
Rick Hud­son (bate­ria), Jon Mapp (baix), Tom O’Grady (teclats), Phil Ste­ven­son (gui­tarra), Ric Elsworth (per­cussió), Gareth Lum­bers (saxo i flauta) i Tom White (trombó). Aquests són els seus músics en aquesta gira? Com els tria?
Sí, ells són la meva família musi­cal i estan de gira amb mi. Intento estar sem­pre envol­tat de músics geni­als i pro­fes­si­o­nals que cre­uen en el meu pro­jecte.
Aquest estiu actua també a França, Bèlgica, Por­tu­gal i el Mar­roc. La seva música es rep millor als països del sud?
Ho sem­bla, veri­tat? Diria que la meva música és ben aco­llida als països del sud i també en punts calents del nord. El meu viatge musi­cal m’ha por­tat a alguns racons mera­ve­llo­sos del món i sem­pre em sorprèn la bona rebuda que ens donen quan visi­tem un país per pri­mer cop.
Per què ser­veix la música? Per entre­te­nir? Per emo­ci­o­nar? Per ena­mo­rar-se? Per can­viar el món? Per a alguna altra cosa?
Per a tot això i molt més! Sem­pre em sorprèn el poder de la música i com ens hi sub­mer­gim. Després de tot, la música només és fressa con­tro­lada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.