Més jove, més local

Ja ho va dir Mies van der Rohe: “Menys és més.” O dit d’una altra manera: cadascú interpreta les xifres com li interessa. En aquesta edició hi ha hagut menys espectadors al festival de teatre Grec: 114.281 enfront dels aproximadament 121.000 de l’any passat, però ahir els organitzadors es mostraven satisfets. Potser perquè, com va reconèixer el director del festival, Cesc Casadesús, el seu objectiu no són les xifres, i la seva voluntat era reduir el nombre d’espectacles, tendència que vol continuar l’any vinent. Aquest estiu s’han presentat 84 espectacles, 18 menys que el 2017. “Ja sé que no és habitual, però no busco les xifres”, ha remarcat Casadesús, “sinó que prefereixo seguir cuidant els espectadors, els creadors i artistes, donar-los més temps per al muntatge, més recursos i definir la nostra proposta artística per consolidar el públic”.

El que també vol que disminueixi Casadesús és la mitjana d’edat dels espectadors, el que vol dir que s’incorpora un nou públic. En aquesta edició i gràcies, segons el director, “a l’oferta competitiva en la venda d’entrades, amb preus assequibles per a molts sectors”, la mitjana ha passat de 43 a 40 anys.

I a més, aquest objectiu assolit de rejovenir el públic s’ha fet amb un increment del públic local –demarcació de Barcelona–, que passa del 76% del 2017 al 82%. “El creixement del públic local implica que aquest és un festival que agrada a la gent d’aquí”, va declarar ahir Casadesús, que va voler marcar perfil de festival. “Nosaltres no volem assemblar-nos a altres festivals de teatre com Avinyó o Edimburg, sinó que volem fer un festival per a Barcelona.”

Casadesús ha assegurat que estan “molt contents i orgullosos” del rumb “que està prenent el Grec”, ja que amb la reducció del nombre d’espectacles busquen “més claredat i coherència dins de la programació” i que contribueixi “a donar una major sensació d’estar en un festival”.

Casadesús, que va fer la roda de premsa acompanyat del comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, va esquivar fer una valoració artística. “És com preguntar quin fill t’estimes més”, va dir. El que sí que va destacar dels espectacles del Grec, que ha tingut una doble programació, una la de Montjuïc i la de la resta de la ciutat, és el seu risc; un risc que en alguns casos ha representat una bona ocupació com és el cas de Falsestuff, de Nao Albert i Marcel Borràs al TNC, amb un 95,3% d’assistència, o Una gossa en un descampat, de l’autora resident a la sala Beckett Clàudia Cedó, amb un 84,1%.

Casadesús té una metodologia per afinar la programació en properes edicions. “Quan veiem els índexs d’assistència, observem quines propostes interessen; així detectem el que agrada i els públics nous als quals volem arribar.” La seva intenció és “combinar bons resultats amb una proposta escènica de qualitat, i aquí, a Barcelona, tenim un gran teixit productiu”.

Una de les polítiques de les quals se sent més satisfet és la de reinvertir els ingressos de l’any passat en la creació de coproduccions per al 2018, una mesura que reprendran amb vista a l’edició del 2019, cosa que garanteix “un espai per a les produccions pròpies i fetes a mida per al festival”.

Una de les xifres més destacades és la relació entre nous espectadors i públic que repeteix, que se situa en un 78% i un 22%, respectivament, així com el percentatge d’ocupació dels espais de Montjuïc, que ha vorejat el 90%.

Com a novetat aquest any, el festival ha incorporat projectes comunitaris en què es combinaven propostes fetes a Barcelona amb algunes produccions internacionals i amb l’escola d’estiu del festival ICAF de Rotterdam.

Un element clau ha estat l’habilitació de la barcelonina plaça Margarida Xirgu com a punt de trobada multicultural entre aficionats i professionals al llarg de tot el festival que ha permès “despertar un públic de comunitats com la xinesa o la pakistanesa, que abans no se sentien apel·lats pel festival”.

Si el viatge que ha pensat Casadesús com a recorregut del festival ha fet enguany parada per Àsia, Austràlia serà l’objectiu per l’any vinent.