Crònica
Ballant en el Fòrum (de les idees)
Era previsible que un músic tan curiós, humanista i amant de la història com Jorge Drexler –només cal donar un cop d’ull a moltes de les seves lletres per comprovar-ho– estaria encantat de poder actuar en un espai com el Fòrum Romà d’Empúries, que, com va remarcar el cantautor uruguaià en diverses ocasions durant el seu concert de divendres, ha estat, des de fa milers d’anys, un punt emblemàtic de trobada entre cultures, persones i idees. “Quina alegria, quin privilegi poder tocar aquí!”, va dir Drexler al principi del seu concert a Empúries, el 88è i última d’una gira, la de Salvavidas de hielo, que va començar el 28 d’octubre passat a l’Auditori de Girona. També per això, perquè Drexler i la seva banda començaven aquella nit les seves vacances, el concert va tenir un to especialment festiu, tot i que el cantant no ho veiés exactament així: “Els meus concerts no tenen homogeneïtat anímica, són com un pèndul emocional que anés d’un costat a l’altre del Fòrum, com la vida mateixa.”
Abans de continuar amb Drexler, anem enrere per recordar que la gran cantant maresmenca Judit Neddermann va ser l’encarregada d’obrir el concert, però va tenir un paper molt superior en tots els sentits al de teloner de compromís. Vestida molt oportunament amb una espècie de túnica blanca, com un imagina que vestien les emporitanes a la moda de Roma, Neddermann va oferir un concert curt, però molt ben aprofitat, centrat en el seu últim disc, Nua, amb l’acompanyament esplèndid de la guitarra i les percussions de Pau i Arnau Figueres. Cançons com ara Vinc d’un poble, Vai vai vai, Yo vengo a ofrecer mi corazón (Fito Páez), El galgo viene –amb Judit tocant el pandero, potser com ho faria una indigeta de fa dos mil·lennis– i la poèticament reivindicativa No volem més cops,mostren l’amplitud de registres d’una veu que ho canta tot, i tot ho canta bé. Més tard, Drexler la va convidar a cantar només amb ell Salvavidas de hielo, que en el disc interpreta amb Natalia Lafourcade. Jorge Drexler va dedicar grans elogis a Neddermann (“Potser algun dia jo obriré els seus concerts”) i, al final de la seva actuació, després de més de dues hores de cançons, va tornar a demanar la seva presència a l’escenari per cantar, només amb la seva guitarra i les percussions mínimes dels seus músics i del públic, una Quimera gairebé tan despullada com la que Neddermann, fan declarada de Drexler, va penjar, fa pocs dies, en el seu Instagram. Parlant de versions, Drexler va cantar tot sol en català el Club Tonight de Gossos, amb un dels seus membres, Oriol Farré, entre el públic.
El concert de Drexler, com el de l’octubre passat a Girona, va tenir com a pròleg la gravació de Doña soledad, del músic uruguaià Alfredo Zitarrosa, a qui va tornar a citar, quan va interpretar la samba Alto el fuego, com una de les influències destacades de Salvavidas de hielo, un disc en què la guitarra amb sabor a fusta és la reina. De l’últim disc van tornar a sonar, com al principi de la gira, totes les cançons, des de la inicial Movimiento a Silencio i Telefonía, i un cop més va quedar fora del programa Mandato, a pesar de ser un tema ballable, ideal per a una nit d’estiu: un paper que, ja en els bisos, van complir Bailar en la cueva i La luna de Rasquí, que realment van posar a ballar bona part del públic que omplia el Fòrum Romà d’Empúries: un punt de trobada i, també, un espai ideal per fer concerts en aquesta època de l’any.
